dijous, 15 de juliol de 2010

Accidents canins - Primers auxilis (2º part)

Cop de calor
La causa més freqüent de congestió per la calor és la d'estar tancat en un
cotxe que es troba exposat al sol. La respiració és fa difícil i és molt ràpida. L'animal es troba en estat de postració.
Hem de reduir immediatament la temperatura posant-lo sota una dutxa que refredem progressivament i al moment, sobretot refresquem els coixinets i la llengua, ja que són els seus termoreguladors. Tots els estius moren molts gossos per negligència del propietari, en estar tancats en un cotxe, o lligats a ple sol, o en un lloc mal ventilat, quan el propietari ha marxat 10 minuts a comprar.


Convulsions
Durant les convulsions el gos cau en un estat d’inconsciencia que li impedeix saber què està passant, per això l’hem d’estirar sobre el terra, per evitar que es pugui fer mal. La convulsió passa i llavors el gos es pot tractar amb més facilitat. És convenient mantenir les mans allunyades de la seva boca. No el subjectem,  acariciem-lo, tranquil·litzem-lo, però sí evitem que es mossegui la llengua introduint-li un mocador a la boca.

Enverinament
Si s'identifica el verí exacte llegim les indicacions de l'envàs que el contenia i seguim al peu de la lletra les indicacions per aquest tipus d'emergències, mentre anem al veterinari. L'enverinament amb estricnina obliga que l'animal mantingui molt rígids els seus membres i el coll. En aquest cas s'aconsella fer-lo vomitar. Si ha ingerir un animal enverinat, també cal induir-li el vòmit amb una solució forta de sal (sis culleradetes) en un got d'aigua, o col·locant-li un parell de culleradetes de sal en la part del darrere de la llengua. Mentre arriba l'ajuda especialitzada. Els vòmits també es provoquen subministrant carbó vegetal o, en el seu defecte, una cullerada d'aigua oxigenada.

Transport
Un gos lesionat ha de ser traslladat de tal manera que no es causi més lesió. Un gos gran pot carregar-se sobre els muscles entorn del coll, subjectant-li els peus per davant. L'ideal és col·locar-lo sobre una flassada, unint els quatre cantons per formar-ne un cistell. Els gossos petits poden traslladar-se amb una mà sota el tórax i mantenint ferm el cap amb l'altra.

Xoc elèctric
El pateixen amb freqüència els cadells que roseguen els cables de llums o connexions elèctriques i després de rebre la descàrrega, l'animal es desploma. Tallem el corrent i tapem immediatament el gos amb una flassada. Abans de tocar el gos, hem de desendollar l'aparell al qual ha mossegat el cable. Si el cor del gos batega, però no respira, iniciem immediatament la respiració artificial, col·locant el gos de costat i oprimint i alliberant el tórax, de forma alterna, fent pressió. En alguns casos, són beneficiosos els inhalants aromàtics.

Fractures
De costum, les fractures i dislocacions són òbvies per si mateixes. El membre afectat es trobarà en una posició no natural. Com més aviat es redueixi la fractura o es corregeixi la dislocació, menys efectes perjudicials posteriors hi haurà. Si l'os de la pota està molt desalineat, és útil un torniquet o suport temporal. El trasllat a l'hospital ha de fer-se procurant canviar el menys possible la posició del membre o articulació afectades.
- Un torniquet pot salvar la vida d'un animal. Per a aplicar-lo n'hi ha prou amb lligar molt fortament un cautxú o una corda prop de l'hemorràgia.

Hemorràgia interna
Amb freqüència la produeïxen accidents amb cotxe; en aquest cas cal manipular suaument l'animal. L'hemorràgia visible per talls pot controlar-se mitjançant un embenat i fins i tot pot ser necessari un torniquet que s’haurà d'afluixar cada quinze o vint minuts si existeix alguna demora per a arribar a l'hospital.

Cremades
Les simples, com les que tenen lloc amb aigua calenta, grassa, o el contacte amb planxes calentes, poden curar-se amb l'aplicació d'un ungüent esterilitzat, calmant, que protegeix la superfície cremada i serveix per a mantenir l'aire allunyat d'ella.
Les cremades més profundes han de cobrir-se amb una bena lleugera per a protecció addicional. No hem d’oblidar que les cremades són doloroses, de curació lenta i propenses a la infecció, i deixen cicatrius. Les cremades amb àcids o alcalins han de mullar-se en primer lloc.
- Si es produeïx una cremada i no es disposa de pomada, no s'ha d'embenar la ferida; seria contraproduent.

Embenat
L'embenat prevé el contagi de les ferides, immobilitza els membres i absorbeix els fluxos. També impedeix que el gos es grati o llepi les ferides. Però embenar un gos no resulta fàcil: la gasa no s'aguanta sobre els pèls i l'animal fa quant pot per treure's de damunt la bena que el molesta. Abans de fer l'embenat és indispensable netejar i desinfectar curosament la zona afectada. Per a això s'utilitzen antisèptics o iode.
- Abans d'embenar una ferida cal rentar-la amb aigua oxigenada o, en el seu defecte, aigua amb sabó.

L'embenatge de la cua
Les ferides de la cua exigeixen protecció i immobilització, sobretot en els gossos de cua llarga que, quan estan contents, la mouen fent-la xocar. En aquest cas també és necessari la gasa esterilitzada i l'esparadrap.
 
pot ser que també t'interessi: Accidents canins (1a part)

dimarts, 13 de juliol de 2010

Accidents canins - Primers auxilis (1a part)


La vida dels gossos pot ser molt grata o accidentada, tot depèn de la persona amb qui viu i de la personalitat de l'animal. Durant la infància (0 a 18 mesos) els cadells són juganers i impredictibles en els seus actes, i la possibilitat de patir accidents dintre de casa s’incrementa.
Quan madura hi ha un canvi en el seu comportament, però no queden exempts de possibles emergències. El nostre amic no és conscient dels perills que corre, som nosaltres qui hem de prevenir els accidents, preparar-nos per actuar apropiadament davant una contingència i no haver de preguntar-nos espaordits què faig si el gos és atropellat per un vehicle o cau en una piscina, o com detinc una hemorràgia, o com l’ajudo a respirar si un objecte li obstrueïx la laringe, què faig si rep una descàrrega elèctrica en mossegar un cable, si s'intoxica...
Les normes bàsiques de primers auxilis ajudaran a moure al gos accidentat, avaluar l'abast de les lesions i administrar-li primers auxilis que salvin la vida. Aquests primers auxilis impliquen retirar l'animal de la font del dany, restaurar les funcions vitals, reduir les molèsties i estabilitzar la situació del nostre amic fins que pugui rebre assistència veterinària. Les lesions greus requereixen d'un metge veterinari. Un gos lesionat pot recuperar la consciència sobtadament i tornar-se histèric pel dolor.

Comprovació de la respiració
- Cal que observem el pit de l'animal per comprovar si respira.
- El pols normal oscil·la entre 10 i 30 respiracions per minut (després d'un accident és fàcil que aquest ritme augmenti).
- Una inspiració curta, seguida d'una espiració forçada, podria significar que el diafragma s’hagués lesionat.
- No cal oblidar que la temperatura normal del gos se situa entre 38 i 39 graus.

Neteja de les vies respiratòries
Si el gos està inconscient, hem de redreçar-li el coll, obrir-li la boca, extreure’n qualsevol resta que hi hagi i amb suavitat, hem de treure-li la llengua (això és més important en races de cara plana, en les quals la llengua pot obstruir la respiració del gos).

Circulació sanguínia
- El pols del gos es mesura en la part interna de les potes del darrere.
- Els batecs directes del cor es noten pressionant fermament el pit, just darrere de l'espatlleta.
- El ritme cardíac dels gossos grans oscil·la entre les 50 i 90 pulsacions per minut, mentre que els petits arriben a les 150 pulsacions.
Com comprovar els reflexos
Reflexos de la còrnia: Per comprovar els reflexos de la còrnia toquem amb suavitat la unió entre parpella i nas. Si el gos està conscient parpellejarà automàticament.
Reflexos a la llum: En enfocar una llum a l'ull del gos la pupil·la s'hauria de contraure; si això no succeeïx pot haver-se produït una disfunció cardiaca. Si la pupil·la ja està contreta, això pot ser indici de lesions cerebral.
Reflexos en el peu: Pessiguem un dit o la pell que hi ha entre els dits. L'absència de resposta indica que l'animal està profundament inconscient o que ha sofert una lesió medul•lar. Si només està lleugerament inconscient, contraurà la pota.


Col·lapse i Xoc
Com reconèixer un xoc: Un gos que pateixi un xoc estarà estirat completament. La respiració serà poc profunda, els seus ulls tindran un aspecte brillant, les seves pupil·les estaran probablement molt dilatades i les genives pàl·lides. L'estat de xoc es produeïx quan falla la circulació sanguínia. Això pot ocórrer fins i tot hores després de produir-se l'accident. El gos s'afebleix, el pols i la respiració s'acceleren i l’animal és fred al tacte.
Com tractar un xoc: Tret que el xoc sigui el resultat d'un cop de calor, hem d'embolicar el gos amb una flassada per a mantenir-lo calent, hem d’assegurar-nos que respira amb facilitat i immediatament consultar un veterinari.
Ham
Si es clava un ham al peu o en la boca, gairebé mai no es pot treure amb facilitat, a causa del ganxo de la punta. Cal empènyer la punta fins a fer-la sobresortir i tallar-la amb unes alicates per a filferro, abans de poder retirar la resta. En alguns casos cal tallar l'ull de l'ham i després empènyer la resta del mateix fins que sobresurti. Per a evitar més danys i dolor innecessaris pot necessitar ajuda professional.
Els insecticides
Existeixen en presentacions d'ús extern (collaret, pipetes) o sistèmiques que, penetrant en l'organisme, intoxiquen els paràsits que xuclen la sang del seu hoste (puces, paparres...). Tots els animals, fins i tot els més ben cuidats, poden veure's contaminats per paràsits; encara que l'ús preventiu de l’insecticida no sigui recomanable en tots els casos, sí que se li ha de reservar un lloc en la farmaciola del gos.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Els gats del carrer

Cal tenir present que representen un perill per a la resta de gats domèstics, ja que són el principal reservori de les més importants malalties felines, moltes de les quals resulten mortals.
Els gats “sense sostre” acaparen les malalties més freqüents de la medicina felina. Des de les més benignes fins a les més greus.
Com que no han pogut ser desparasitats mai, pràcticament tots aquests gats tenen un gran nombre de paràsits intestinals, i la majoria són portadors de virus felins. Sovint ens trobem que molts gats presenten el virus de la rinotraqueitis i el del calicivirus felí, virus que pertany al complex respiratori felí. Aquest tipus de virus afecta als cadells i als més vells ja que són els que tenen el sistema immunitari més deprimit; és freqüent trobar-nos gats pel carrer amb conjuntivitis, secrecions nasals, tos i esternuts. Molts d'aquests gats salvatges presenten altres tipus de virus com el de la immunodeficiència felina i el de la leucèmia, virus d’extremada gravetat ja que pot produir la mort de l’animal. El contagi de tots els virus felins és per contacte directe o a través de les secrecions que hagin pogut deixar. Els gats domèstics també poden contraure aquestes malalties fàcilment si entren en contacte amb aquests gats o pels llocs on han pogut passar.
D'altra banda resulta molt habitual veure com se'ls dóna de menjar pel carrer. Donar carns crues provoca que els gats del carrer contraguin la malaltia anomenada toxoplasmosis, amb tots els perills que tot això comporta. Cal, doncs, prendre mesures per controlar les poblacions dels gats del carrer.
Francesc Alcázar
Article publicat al número 283 de la revista Portaveu

Potser també t'interessa: - La Leucèmia Felina
- La Toxoplasmosi