dilluns, 20 de setembre de 2010

La llei i els animals de companyia


Fa uns mesos, la Generalitat de Catalunya va publicar un decret legislatiu que recollia i actualitzava, pràcticament, tota la normativa disponible en qüestió d’animals, tant domèstics com salvatges. Aquesta nova llei ja no deixa llacunes ni dubtes sobre els nostres animals de casa i els animals salvatges del nostre país. També deixa ben clares les obligacions i responsabilitats, tant dels propietaris d’un animal com de les administracions. En resum:
- La persona posseïdora d’un animal està obligada a donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut. És una infracció greu no vacunar els animals domèstics de companyia o no aplicar-los els tractaments obligatoris, amb multes que poden anar de 401 euros fins a 2.000 euros.

- Els propietaris d’un gos, o gat tenen un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència o la mort de l’animal, per donar-lo d’alta al cens municipal o bé modificar les dades a l’Ajuntament. Els Ajuntaments han de portar un cens municipal d’animals de companyia que resideixen de manera habitual al municipi. En el moment d’aquesta inscripció censal, l’animal ha d’haver estat identificat mitjançant un microxip. La obligatorietat del microxip ja estava regulada amb anterioritat a aquest nou decret, però ara ja sabem l’edat mínima que ha de tenir l’animal per a poder posar-li el microxip (3 mesos).

- Com a novetat, a partir d’ara, els nostres amics han de dur d’una manera permanent (pels espais o les vies públiques) una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l'animal i les dades de la persona propietària. En cas de desaparició de l'animal, el propietari està obligat a comunicar-ho a l’ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

- Com a prohibicions més importants, evidentment, està prohibit maltractar-los, abandonar-los, mantenir-los en instal·lacions indegudes, mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari i, finalment, vendre'ls a les persones menors de setze anys o amb alguna discapacitat mental.



- Els animals de companyia exòtics també queden regularitzats amb aquest nou decret. No es poden exhibir ni passejar-los per les vies i els espais públics i ha de tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per la seva tinença. Aquella típica imatge d’algú passejant pel carrer amb una iguana a l’espatlla, a partir d’ara queda prohibida.



Finalment, recordem el comportament cívic que ha de tenir el posseïdor d’un gos davant de la societat, com és: dur-lo lligat pel carrer, recollir els excrements i evitar les molèsties que pugui arribar a ocasionar. Tot i que en aquests moments la tinença dels animals de companyia queda regulada amb aquest nou decret, més d’un cop els animals ens han demostrat tenir més coneixement que les persones.
Potser també t'interessa:   - La Llei de Protecció dels Animals a Catalunya

La traqueobronquitis infecciosa canina

La traqueobronquitis infecciosa canina, també coneguda com la “tos de les gosseres”, és una malaltia infecciosa produïda pel virus de la parainfluença. És una malaltia altament contagiosa entre els gossos però no per a les persones.
El virus de la parainfluença és l’agent infecciós causant de la malaltia però que en molts cops va acompanyat d’un altre agent infecciós d’origen bacterià que s’anomena Bordetella bronchiseptica, causant lesions i simptomatologia més persistent.
La transmissió és per contacte amb un gos portador del virus mitjançant les secrecions i inhalacions a partir tos i esternuts. Les lesions afecten les vies altes del sistema respiratori provocant tos seca, esternuts i conjuntivitis. El quadre clínic pot veure’s complicat, especialment en combinació amb agents bacterians, i produir una broncopneumònia. El signe més característic de la traqueobronquitis infecciosa canina és la tos seca persistent a causa de la irritació produïda en la tràquea. La tos pot arribar a ser molta exagerada i acabant amb un vòmit final, donant la sensació com si l’animal tingués quelcom clavat al coll.
El temps atmosfèric, sobretot a l’hivern, i els canvis de temperatura són un factor important en la predisposició de patir la malaltia. El diagnòstic es basa en els símptomes clínics, l’auscultació pulmonar i la prova del reflexe traqueal positiu.
El tractament rau en l'administració d’antibioteràpia i, segons el cas i la seva gravetat, de mucolítics i broncodilatadors. L’administració de cortisona pot ajudar a disminuïr la irritació i de retruc la tos de l’animal per la baixada de la irritació.
La prevenció més efectiva de la traqueobronquitis infecciosa canina és la vacunació anual de l’animal. Es recomana que els animals més exposats, els que han d’anar a una residència canina o van a exposicions o concursos canins se li administri un combinat vacunal específic per aquesta malaltia per reduir el risc de contagi.
Article publicat a la revista Portaveu 289