dijous, 18 de novembre de 2010

El tritó del Montseny, espècie en perill crític d'extinció

El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi
És una espècie d'amfibi, descoberta a finals del 2005, pels biòlegs Salvador Carranza i Fèlix Amat, amb estudis efectuats el 2002 de morfologia externa i osteologia de l'animal, així com l'anàlisi poblacional i d'ADN, que van permetre assegurar que té característiques biològiques diferenciades a la resta de les catalogades, com queda patent a la publicació de la revista Zoological Journal of the Linnean Society, i és considerada l'única espècie de vertebrats endèmica de Catalunya.
Actualment, segons WWF (World Wild Fundation), el tritó del Montseny es troba en perill d'extinció a causa de l'efecte del canvi climàtic global i per l'extracció d'aigua que l'home practica en aquesta zona, ja que afecta el seu hàbitat. Es calcula que en total n'hi ha només entre 1.000 i 1.500 exemplars.
El tritó del Montseny és una espècie endèmica d'aquest massís i la llista vermella de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) l'ha situat el 2010 entre les dues espècies d'amfibis en perill crític d'extinció. Aquesta espècie endèmica, localitzada en pocs torrents del massís del Montseny, té com a principal amenaça la pèrdua d'hàbitats, en especial per falta de cabal ecològic dels torrents on viu.
La categoria perill crític d'extinció de la llista vermella és la prèvia a l'extinció en estat salvatge d'una espècie i per tant, una alerta per la seva conservació. Tot i això, la UICN considera que els motius pels quals està passant això amb el Tritó del Montseny són la dessecació de rierols de muntanya perquè aquesta és l'amenaça més immediata d'aquesta espècie" i en té culpa, en part, l'extracció d'aigua que es fa al massís.
Es tracta d'un animal molt exigent amb les característiques del seu hàbitat. Només viu en aigües ràpides i fredes situdes a més de 600 metres d'altitud (segons un estudi de dos científics (Helen J. Temple and Neil A. Cox) sobre els amfibis europeus a la llista vermella, el conjunt més important de les amenaces als amfibis europeus identificats en el transcurs de l'avaluació van ser la pèrdua, la fragmentació i la degradació d'hàbitats).
Per millorar la seva situació, des del 2008 s'està portant a terme un pla de recuperació al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, per criar tritons en captivitat i per tant, fer perdurar l'espècie endèmica. Els bons resultats fan que es plantegi la possibilitat de reintroducció del tritó al Montseny. Tot i aquest pla també s'està fent un seguiment i estudi de les poblacions existents als torrents del massís del Montseny.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Teràpia amb gats

Acariciar un animal redueix l'estrès i la tensió. És el millor relaxant tant per a ell com per al seu propietari. Les teràpies assistides amb animals (en aquest cas amb gats), són un complement dels tractaments per malalties i es basen en la seva participació en teràpies amb persones que presenten algun problema de salut, tant físic com mental.

Es tracta d'un suport emocional que brinda altruïstament cada animal al pacient, ajudant sobretot a persones amb problemes de reinserció social, ja que així expressen d'alguna manera els seus sentiments, el seu estat emocional, amb notòries millores en tots els nivells físics i psicològics.

Moltes civilitzacions han associat els gats amb la curació; en l'antic Egipte es creia que els gats podien guarir dolències físiques internes. Més endavant, al segle XVII, la majoria de les institucions mentals a Europa incloïen felins en les seves teràpies, perquè els ajudaven a tranquil·litzar i superar les crisis dels pacients.
Fins i tot el mateix Sigmund Freud tenia gats en les seves consultes amb la finalitat d'aconseguir que els seus pacients se sentissin més relaxats i deixessin fluir les seves emocions d'una forma més natural i espontània.

Beneficis de la teràpia assistida amb gats:

La teràpia assistida amb gats potencia el sentiment d'empatia, sol ser molt útil en persones amb problemes mentals, persones que viuen en situacions crítiques com reclusos o nens que viuen en barris marginals.

Acariciar un gat, parlar-li o llegir en la seva presència disminueix la pressió arterial.
El contacte físic és molt important per desenvolupar la salut mental i fomentar el creixement emocional de la persona, i molt eficaç en persones amb problemes d'autoestima.

Les presons, les residències d'avis, o els centres psiquiàtrics no acostumen a ser llocs gaire acollidors, però la presència d'un animal de compayia pot invertir de forma significativa aquesta situació; de fet, s'ha comprovat que a les presons on han deixat entrar animals amb aquesta finalitat, el nivell de violència ha disminuït considerablement.
Moltes persones quan estan malaltes o travessant situacions difícils, enfoquen els seus pensaments cap al gat i el benestar de l'animal.
Les persones amb una autoestima molt baixa milloren molt en la teràpia assistida amb gats, ja que aquests felins no ens jutgen, i no paren esment als nostres defectes, es mostren tal com són, i es deixen estimar tal com som.