dilluns, 24 de gener de 2011

El primer any de vida canina (2a part)

La Desparasitació
Un cop neix el cadell, amb calostre matern s'adquireixen uns anticossos que són els responsables de les primeres defenses contra possibles infeccions. No obstant això, aquestes defenses només protegeixen al cadell fins que compleix aproximadament 45 dies de vida.
A partir d'aquesta edat (al mes i mig), hem d'anar al veterinari perquè realitzi la primera desparasitació, que s’haurà de repetir als 15 dies, i després cada 3 mesos durant tot el llarg de la seva vida.

Les Vacunes
Són diverses les malalties dels gossos enfront les quals el Centre Veterinari vacunarà de forma rutinària:
Als 2 mesos de vida: Vacuna Heptavalent:
(que s’haurà de revacunar als 15 dies)
- Parvovirus
- Brom
- Hepatitis infecciosa
- Leptospirosis
- Grip

Als 6 mesos de vida: La Vacuna contra la ràbia

Tant l'una com l'altra se n'ha fer el recordatori un cop cada any durant tot el llarg de la seva vida.

Els protocols vacunals i de desparasitació són flexibles i dependran de l'edat, l’estat sanitari del nostre amic i del producte emprat; serà el Centre Veterinari qui decideixi el producte i protocol en cada situació. En animals que visquin en grups és molt recomanable la vacunació enfront l'anomenada "tos de les gosseres" (no és eficaç en tots els animals, però els símptomes són més suaus).


El Microxip
El microxip és una càpsula petita de la grandària d'un gra d'arròs que s'injecta sota la pell de l'animal a l'alçada del clatell. Els Centres Veterinaris i les autoritats corresponents tenen un escàner lector per a reconèixer els números digitals instal·lats en l'interior de la capsula. Si un gos es perdés i tingués un microxip, amb el lector obtindríem les dades d'informació del seu propietari i així podríem retornar-lo a la seva llar. El microxip és permanent, no es pot treure ni alterar sense una operació i d'aquesta manera també és una mesura dissuasiva d'abandonaments o robatoris. Es pot implantar a partir dels 3 mesos.

La pubertat
En els gossos mascles la pubertat sol arribar entre els 8 i els 12 mesos, i en les femelles algunes setmanes abans. Les races més petites arriben a la pubertat abans que les més grans. També pot dependre de l'ambient i l'estrès, ja que s'ha observat que els animals rodamóns arriben a la seva maduresa sexual abans que els que viuen confortablement en família.


El zel
Les femelles entren en zel dues vegades a l'any i la durada és aproximadament de 15-20 dies. Els primers 9 dies (amb una oscil·lació entre 3 i 16 dies) es pot observar la vulva inflamada i una descàrrega d'un líquid sanguinolent a través de la vagina. És possible que aquest fet passi desapercebut ja que ella s'encarrega de netejar-se regularment. Durant aquest primer període la femella atrau els mascles, però encara no els accepta. Els següents 9 o 10 dies (amb una oscil·lació entre 4 i 12 dies) la femella deixarà de sagnar. Aquest període es caracteritza perquè la femella accepta el mascle i és quan es pot quedar embaraçada.
Potser també t'interessa: Primer any de vida canina (1a part)

dijous, 20 de gener de 2011

Els àcars en les orelles del gat

Els àcars (otodectes cynotis) són paràsits microscòpics que viuen en l'ambient càlid i fosc del canal auditiu dels nostres amics, on s'alimenten de restes de pell. Aquests àcars produeixen irritació i picor, la qual cosa fa que el nostre amic es grati les orelles o sacsegi el cap. Si eliminem els àcars de l'oïda, evitem problemes posteriors i el nostre amic serà un gat sa i sobretot feliç (els àcars són també una causa d'estrès).

Determinem si el nostre amic felí té àcars
- Els àcars, dins el conducte auditiu, provoquen que es produeixi quantitats excessives de cera, generalment de color marró fosc, com si fos sorra o cera bruta (és un sistema de defensa contra la infestació).
- També notarem una olor fètida provinent de les orelles (no sempre).
- Observem si es grata o sacseja el cap. Els àcars causen irritació i per això és probable que el gat es grati constantment l'orella amb la pota, intenti netejar-se l'interior amb la pota llepada, o que sacsegi amb freqüència el cap.
- Un gat que hagi sofert d'àcars durant molt temps pot desenvolupar pòlips inflamatoris (nòduls o creixements anòmals) als canals auditius i butllofes amb sang a les orelles a causa del frec i del gratat constant.
- A més, l'oïda externa podria inflamar-se i produir pus i el timpà del gat podria trencar-se, ocasionant problemes d'equilibri i d'altres tipus que requereixin ajuda veterinària professional.
- Observem la postura del nostre amic. Un gat amb àcars a l'orella sol inclinar el cap cap a un costat (si notem que freqüentment inclina el cap a un costat, encara que no hi hagi àcars, hem de portar-lo al Centre veterinari perquè podria ser símptoma d'altres causes clíniques).
- Si notem que, a més del que hem dit, està molt neguitós i té reaccions sobtades, possiblement sigui per la poca efectivitat de rascar-se (els àcars són a l'interior de l'oïda, i per molt que rasqui, no hi arribarà).

Si tenim més d'un gat o gos i sospitem que un d'ells té àcars, tractem-los a tots, ja que es propaguen fàcilment entre els animals quan dormen junts o es freguen uns amb altres. Si li fem el tractament només a l'afectat, és possible que els altres alberguin el paràsit sense mostrar símptomes i puguin funcionar com un reservori per una reinfecció posterior.

Tractem el gat amb gotes per a l'oïda
Portem el nostre amic al Centre Veterinari, on li revisaran el timpà per assegurar-se que estigui intacte abans d'administrar un tractament (el timpà actua com a barrera per aturar les gotes i evitar que entrin a l'oïda interna, ja que si el timpà estigués malmès, una gota podria afectar l'equilibri).
Una vegada fet un diagnòstic ens receptaran les gotes adequades i efectives per eliminar els àcars de l'oïda. Hi ha botigues on també venen productes semblants, però en general són menys efectius. Es recomana utilitzar solament el medicament i amb la freqüència que el Centre Veterinari ens indiqui (que generalment sol ser d'una vegada al dia durant una setmana).
Abans de posar-li el medicament/gotes al nostre amic felí, organitzem tot el que necessitarem, per evitar-li temps d'estrès
- una tovallola gran per estendre-la sobre la taula (perquè no rellisqui, o per embolicar-lo)
- gasses (no cotó!) i producte específic per netejar-li el conducte auditiu
- les gotes/medicament per a les oïdes
Si és possible, demanem-li a algú que ens ajudi a subjectar-lo per tenir ambdues mans lliures per aplicar-li les gotes.
Som-hi:
Si és un gat que oposa resistència, l'haurem d'embolcallar suau i fermament amb una tovallola, ajustant-lo bé, sense fer-li mal, lògicament, per immobilizar les potes.
- Netegem les orelles. Emboliquem el nostre dit índex amb la gassa humida de producte netejador o apliquem  un raig del producte directament dins el conducte, i amb cura repassem l'interior de l'orella del nostre amic. Segurament necessitarem diverses gasses fins que quedi el conducte net.
- Apliquem-li les gotes. Col·loquem el nostre amic amb la seva cara mirant-nos cap a nosaltres i amb el comptagotes apliquem la quantitat indicada dins del canal auditiu.
- Fem un lleuger massatge a l'orella, suaument amb el polze, ja que això ajudarà que les gotes rellisquin més profundament dins del canal auditiu. En aquest moment, el nostre amic tindrà ganes irrefrenables de rascar-se. Aguantem-li les potes si podem.

Repetim el procés segons les indicacions del Centre Veterinari, i repetim-ho diàriament durant els dies indicats. Si el nostre amic encara segueix mostrant signes d'irritació al final del tractament, portem-lo novament al Centre Veterinari perquè li facin una altra revisió.

Alguns gats són sensibles als ingredients actius de les gotes per a les oïdes i poden desenvolupar problemes d'equilibri com a conseqüència del medicament, (encara que els timpans no presentin lesions). Si això succeeix, diguem-ho immediatament al Centre Veterinari.

Prevenim una reinfecció
Tractem a tots els gats de casa amb selamectina. És un poderós antiparasitari disponible per a gats i gossos. Aquest medicament ajuda a prevenir la infestació d'àcars, puces i alguns paràsits intestinals. Si tenim diversos gats, tractem-los a tots amb un antiparasitari tòpic a base de selamectina.
La selamectina evitarà que el nostre amic presenti una reinfecció i ajuda a prevenir que un altre dels nostres gats desenvolupi paràsits.
La selamectina ve normalment en un format de pipeta, que s'ha d'aplicar formant una línia dins el pelatge del cap, començant entre les dues orelles direcció al llom del gat. No li posem mai directament dins l'orella. Una sola aplicació ha de ser suficient per eliminar una infecció d'àcars de l'oïda.

Els tractaments a base de selamectina no estan autoritzats per tractar els àcars de l'oïda en els gossos. Si tenim un gos que pugui infectar-se amb els àcars que es propaguin del nostre gat, portem-lo al veterinari perquè li faci un tractament preventiu escpecífic.

Protegim les potes del gat. Ruixem-les amb fipronil. És un tractament tòpic que mata les paparres, puces, polls i altres paràsits. Aquest tractament pot matar directament qualsevol àcar que s'hagi fixat a la pell o al pelatge del gat per haver-se gratat. Per tant, això evitarà que hi hagi una reinfecció quan el gat es torni a gratar l'orella amb una pota que encara pugui tenir àcars.

Les infeccions d'oïda causades per àcars poden ser greus si no es tracten, ocasionant danys al canal auditiu i en el timpà. Els àcars de l'oïda són molt contagiosos i poden transmetre's d'un gat a un altre gat, d'un gat a un gos i viceversa, per la qual cosa és important tractar-los a tots al mateix temps. ah, no es propaga a les persones.

 
Potser també t'interessa: - Epilèpsia felina

dilluns, 17 de gener de 2011

El primer any de vida canina (1a part)


Aprenentatge
Des de l'instant en què neix, el cadell ja comença el seu aprenentatge
- Primer aprèn les conductes canines amb la seva mare i els seus germans de ventrada. Per tant és fonamental no separar-lo de la seva mare MAI abans del primer mes (i preferiblement a partir de la 8 o 9 setmana de vida, quan ja està deslletat i sociabilitzat).
- a la 4a setmana hi ha la socialització amb altres gossos: El gos s'impregna del llenguatge i els comportaments socials de la seva espècie que posa en pràctica principalment a través del joc amb els seus germans (aprèn la inhibició de la mossegada).
- Des de la 2a fins a la 10a setmana, hi ha la socialització amb humans: És fonamental que durant aquesta època el cadell mantingui un contacte continuat amb els humans. Si el cadell no ha tingut contacte amb l'ésser humà durant les primeres deu setmanes de vida pot desenvolupar problemes de comportament com timidesa, inseguretat i desconfiança davant nostre.
- Fins l’any de vida el cadell ha d'experimentar tot tipus d'experiències, sense que li resultin traumàtiques: altres persones, altres gossos, sorolls, llocs, coses (cotxe...) i situacions fins ara desconegudes. D'aquesta manera quan sigui adult assimilarà més fàcilment noves experiències. Haurem d'intentar trobar un punt de compromís entre la salut física i la salut mental del cadell. Una solució intermitja perquè el cadell surti al carrer, és per exemple passejar-lo dues vegades al dia en llocs nets on sobretot no tingui contacte amb excrements i deixant-lo relacionar-se amb altres gossos degudament seleccionats (que sapiguem en bon estat de salut, degudament vacunats i desparasitats).

- Les dents
Els cadells neixen sense dents, i no és fins a les 6 setmanes que ja tenen les 28 dents de llet (que augmenten fins a 42 quan es fan adults). Els cadells canvien a la seva dentadura definitiva entre els 4 i els 6 mesos de vida, però en el cas dels gossos aquest procés passa desapercebut, ja que en moltes ocasions el cadell s'empassa la peça a substituir i a més no expressa el dolor tot i que aquest sofriment existeix, (per a mitigar-lo els cadells recorren a mossegar tot tipus d'objectes). En ocasions aquest dolor pot ser tan intens que és convenient visitar el veterinari per a retirar la dent de llet i deixar pas a la peça dental definitiva.
Pot ser que també t'interessi: El primer any de vida, continuació