dijous, 23 de juny de 2011

La Revetlla canina de Sant Joan

Els petards NO SÓN AGRADABLES.
L'oïda del nostre amic és molt més fina que la nostra (molts animals moren en dies de celebracions per atacs de cor i estrès, no només gossos i gats, sinó ocells i petits mamífers).
El més recomanable per evitar el patiment del nostre amic és evitar que n'hi hagi. Si això no fos possible (perquè vivim en una ciutat i no sempre podem marxar) és acostumar-lo durant una temporada a sentir sorolls, des de cops lleugers que el sorprenguin (un aplauminent) repetitius, fins cada cop més forts, sense que s'hagi d'alterar.
Però si ha arribat Sant Joan i no hem tingut temps de fer-ho, cal minimitzar l’ansietat del nostre amic, ja que el soroll dels petards pot alterar el comportament del gos i provocar que intenti escapar-se (encara que no ho hagi intentat mai abans).

1. L'hauríem de deixar en una habitació amb música tranquil·la, el més apartada possible del soroll exterior; sobretot on hi hagi algun raconet fosc i petit on poder-se amagar i sentir-se més segur. Però sense aïllar-lo. Que vegi que pot sortir-ne sempre que vulgui (un transportin sense porta, per exemple) On? Si l’animal ja ha sel·leccionat un lloc de la casa on amagar-se, aprofitarem aquest lloc per posar el transportin. És molt important no obligar al gos a entrar-hi en cap circumstància. i mai no l'hem de treure encara que hagin passat hores i segueixi dins. Sempre ha de sortir per pròpia voluntat.

2. Procurem no treure el gos a passejar durant la nit de revetlla. En cas d’haver-lo de treure en aquesta franja horària, portem-lo sempre lligat amb una corretja curta, perquè camini al nostre costat.

3. Si som amb ell durant la festa, deixem un espai on el nostre amic pugui amagar-se i fem com si no passés res, mai no hem d’obligar-lo a sortir del seu amagatall. En aquest moment és el seu únic refugi. Actuem amb serenitat, no castiguem al nostre amic sigui quin sigui el seu comportament, i no l'acariciem per intentar tranquilitzar-lo, ja que sense voler estem reforçant la conducta. Només necessita la nostra presència, i la nostra calma. Tampoc no podem pretendre que si nosaltres ens espantem i/o cridem quan se sent un petard, ell estigui relaxat. Nosaltres li mostrem amb la nostra energia i naturalitat que no passa res.

4. Per gossos amb un quadre més sever de pànic recomanem que els eviteu decididament. És molt important que NO mediquem el nostre amic amb tranquil·litzants humans ni li donem cap pastilla sense consultar-ho amb el Centre Veterinari. Les pastilles que ens ofereixen sovint són sedants musculars, que eviten que el gos pugui moure's, però ell sent perfectament els sorolls, produint un estat d'angoixa i impotència per no poder-se moure amb agilitat. Així que no són gens recomanables.
Com sabem si el nostre amic no ha desenvolupat un quadre d’ansietat? Una reacció normal de por farà que l’animal s’espanti, s’amagui, o busqui la nostre atenció, i quan allò que li ha fet por ja no sigui present, tornarà a tenir una conducta normal en menys d’una hora. Si l’animal segueix amagat, o demanant la nostra atenció durant més temps, segurament l’animal estarà patint un quadre d’estrés i ansietat.

És convenient seguir aquests consells per intentar que el nostre amic passi millor aquesta nit ja que, per desgràcia, cada any augmenta el nombre de gossos perduts durant la nit de Sant Joan.
BONA REVETLLA (SI POT SER SENSE PETARDS)!
 Xè

dimecres, 15 de juny de 2011

La dermatitis al·lèrgica a la picada de puça

Un dels problemes més freqüent i associat amb la calor és la dermatitis al·lèrgica a la picada de la puça (o amb sigles DAPP) pot afectar tant a gossos com als gats però el quadre clínic és diferent segons l’espècie en qüestió. Es tracta d’una reacció d’hipersensibilitat cutània que acaba convertint-se en una al·lèrgia, per tant, és un problema amb què haurà de conviure l’animal per sempre més.
El desencadenant d’aquesta reacció d’hipersensibilitat és una proteïna que hi ha a la saliva de la puça i que entra en contacte amb l’organisme de l’animal en el moment de la seva picada. No és, doncs, un problema quantitatiu d’un excés de puces, sinó més aviat un problema qualitatiu. Tan sols una picada d’una puça pot començar a instaurar un quadre típic de la DAPP. Com que la causa de la malaltia és la puça, aquest és un problema associat als mesos de calor i és quan en podem trobar alguna sobre l’animal.
El quadre clínic de la DAPP en gossos és molt característic: L’animal comença a presentar picor o prurit, principalment a la zona del dors, per sobre de la cua. A mesura que el problema avança, ens trobem amb la caiguda del pèl de la zona i de la part posterior de les cuixes. Com a conseqüència de la picor ocasionada, l’animal es grata i es mossega la part de darrere del dors provocant dermatitis i infeccions de la pell, veient-se més agreujat en els gossos de pèl llarg. Ens ajuda a confirmar el diagnòstic la presència de les puces o dels seus excrements per damunt de la pell de l’animal.
El tractament consisteix en antipruriginosos per via sistèmica per a paliar i disminuir la simptomatologia de la picor. En cas d’infecció de pell està recomanat l’ús d’antibiòtics. Com que les lesions cutànies afecten les capes més profundes de la pell, l’ús de les pomades dèrmiques no solen resultar gaire eficients. L’arma més efectiva és la lluita i prevenció contra les puces, ja que són les causants del mal. Es poden fer servir les còmodes pipetes d’aplicació spot-on, collars antiparasitaris o la combinació d’ambdós. En cas d’una picor persistent existeixen xampús antipruriginosos per a paliar-la.
La DAPP en els gats té les mateixes causes i requereixen del mateix tractament que en els gossos. La simptomatologia en el gat és més complexa i variada. El prurit i l’alopècia la poden presentar al dors, a la panxa, al cap i al coll. En els gats, les puces també poden ser les causants d’un altre desordre inmunològic amb lesions cutànies que s’anomena el complexe eosinofílic felí.
Potser també t'interessa:                                          - les paparres

dimecres, 1 de juny de 2011

Dia Mundial de la Prevenció de la Leishmaniosi Canina

50 preguntes sobre la Leishmaniosi Canina

1- Què és la Leishmaniosi canina?
Es tracta d'una malaltia parasitaria greu en el gos, causada per un paràsit (protozou microscòpic) denominat Leishmània.

2- Quins són els símptomes clínics més comuns?
El primer símptoma clínic més habitual és la pèrdua de pèl, sobretot al voltant dels ulls, orelles i el nas. Segons la malaltia va avançant, el gos perd pes encara que no perd l'apetit. Són habituals les ferides en la pell, especialment en el cap i les potes a les àrees on el gos està en contacte amb el sòl en tombar-se o asseure's. Quan el quadre es torna crònic, es complica observant símptomes relacionats amb insuficiència renal en molts casos.

3- On es troba la leishmaniosi canina al món?
Entre altres llocs geogràfics, apareix principalment en molts països d'Amèrica Llatina i en tots els països de la regió mediterrània, incloent Catalunya, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Grècia, Turquia, Israel, Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc.
4- Hi ha Leishmaniosi a Catalunya?

Catalunya és una de les zones més afectades de la península ibèrica.

5- Quina és l'època de risc?
La temporada de mosquits comença amb la calor, normalment al maig i finalitza al setembre o octubre si es perllonga l'estiu. Els mosquits romanen durant l'hivern en estat de larves quaternàries. A les zones més càlides trobem mosquits pràcticament tot l'any.

6- El meu gos es pot morir a causa de la malaltia?
La leishmaniosis és una malaltia que causa la mort a la majoria de gossos afectats que no rebin tractament i vigilància posterior.

7- Quin és el risc que el meu gos contregui la malaltia?
Si el seu gos no rep protecció alguna, el risc vària d'un 3% a 18%. El risc sempre augmenta si el seu gos roman més en zones rurals i periurbanes, en regions càlides i si està fora de casa en fosquejar.

Preguntes sobre el paràsit

8- Quins tipus de leishmània existeixen?
Es diferencien diverses espècies diferents entre si del gènere Leishmania, Leishmania tropica, major, infantum. Dins de cada espècie es defineixen diferents tipus ("zimodemas"), els quals mostren mínimes diferències entre si.

9- Quins tipus de leishmània existeixen a Catalunya?
A Catalunya solament existeix la Leishmania infantum.

10- Quin és el cicle de vida del paràsit?
En el gos, el paràsit viu en un tipus especial de leucòcits (macròfags) de la sang, pell i òrgans interns, a més es troba en medul·la òssia, articulacions i fins i tot en el Sistema Nerviós Central.
Quan un mosquit (flebotom) pica a un gos infectat, pren paràsits (leishmania) de la sang de la seva pell. Dins de l'estómac del mosquit, les cèl·lules infectades es trenquen i els paràsits, que s'alliberen, canvien la seva forma i es tornen allargats. Aquestes formes allargades suren en el contingut estomacal i s'adhereixen a la paret intestinal.
Es reprodueixen mitjançant la divisió binària i, en uns pocs dies, l'estómac del mosquit està replet de paràsits. Quan la femella torna a picar, els paràsits es dipositen en la sang de la seva pell del gos. Apareix una minúscula lesió dérmica (denominada xancre d'inoculació) en el punt de picada, habitualment en el nas o l'orella. Aquí, el paràsit colonitza els macròfags i sofreix un canvi morfològic a la seva forma original arrodonida. A mesura que el xancre desapareix lentament, els paràsits es dispersen per la sang a altres òrgans interns.

Preguntes sobre la via de transmissió

10- Com es transmet la leishmaniosi?
La leishmaniosis es transmet únicament a través d'una mena de mosquit anomenat flebotom.

11- Tots els flebòtoms transmeten la leishmaniosi?
A Catallunya es defineixen més d'una desena d'espècies de flebotomos entre les quals només dues són transmisores eficaces de la leishmaniosis (P. perniciosus i P. ariasi). I només les femelles d'aquests flebotomos transmeten la leishmaniosis.

12- Perquè solament la femella transmet la leishmaniosi?
Tots dos sexes s'alimenten de sucres de la saba de les plantes o del nèctar dels àfids, però solament les femelles s'alimenten de sang. La femella necessita sang per produir ous. Al voltant d'una setmana després d'alimentar-se de sang, les femelles posen aproximadament 100 ous en el sòl humit ric en matèria orgànica.

13- La femella passa la infestació a la seva progenie?
No, cada flebòtom neix lliure de Leishmania.

14- Quantes vegades ha de picar la femella per poder transmetre la leishmaniosi?
Per poder transmetre la leishmaniosis una femella de flebòtom ha de picar abans un animal infectat (així s'infecta ella) i després un gos sa. Quan la femella pica per segona vegada, els paràsits es dipositen en la pell del gos i infecten el gos.

15- El flebòtom és realment l'única forma de transmissió?
En gossos és l'única forma de transmissió conegut. En humans s'ha descrit casos de transmissió per agulles infectades (transmissió de sang a sang directa).

Preguntes sobre el flebotomo

16- Com puc reconèixer a un mosquit flebòtom?
Els flebotomos són insectes de grandària petita, amb pilositats i dues ales (2,5-3 mm de llarg) que, a diferència de les altres espècies de mosquits, no emeten un so de zum-zum en volar. El color va des de grogós clar a marró fosc. Quan es disposen a picar, salten amb les ales alçades sobre el cos de l'animal. També piquen als humans de la mateixa forma. Algunes persones sensibilitzades a les picades presenten una reacció forta de prurit.

17- Quin és el seu hàbitat?
Els mosquits no poden veure's durant el dia perquè romanen en esquerdes, oquedades i esquerdes. Els mosquits que transmeten la leishmaniosis canina no viuen a les platges però són més abundants en àrees rurals o llocs amb arbres a les ciutats, com a jardins i parcs.

18- Quin és el cicle de vida del flebòtom?
Les larves eclosionan dels ous una setmana després de la posada. Hi ha quatre estadis *larvarios abans que la pupa o crisálida es formi. Els adults maduren 10 dies després. El cicle complet des d'ou a adult dura aproximadament 2 mesos.

19- Quantes vegades una femella necessita picar?
Una femella pica normalment 3-4 vegades abans de morir-se. Una femella infectada pot contagiar fins a 2-3 gossos.

20- En quin moment del dia pica el flebòtom?
El cicle d'activitat dels mosquits comença al capvespre i continua fins a l'alba. Els mosquits de l'àrea mediterrània prefereixen les nits càlides (no menys de 16°C) i, a causa de la seva grandària petita, no poden volar amb vents forts (més d'1 m/segon). No obstant això, poden viatjar a llargues distàncies (fins a 2 km).

21- El flebòtom també entra a casa?
Majoritàriament, piquen més en l'exterior, encara que també es veuen freqüentment a l'interior de les cases. Busquen l'aliment de sang gràcies a l'olor de l'animal que els arriba a través dels corrents d'aire. Llavors volen en contra d'aquests corrents per assentar-se i picar.

Preguntes sobre el diagnòstic de la malaltia

22- Què ha de fer si penso que el meu gos té la malaltia?
Visiti al seu veterinari qui realitzarà una prova analítica mitjançant una mostra de sang del seu gos. Depenent del seu estat, també prendrà una mostra de la medul·la òssia o del teixit d'un gangli limfàtic inflamat per examinar-la al microscopi i detectar els paràsits.

23- Quin és el període d'incubació de la malaltia?
El període d'incubació pot variar entre 3 i 18 mesos. De forma excepcional, la malaltia pot romandre en latència durant diversos anys. Alguns gossos són resistents i, encara que rebin picades dels flebòtoms, mai no mostraran símptomes de la malaltia sempre que estiguin correctament alimentats i no estiguin sotmesos a estrès. Aquesta resistència, probablement, està determinada genèticament.

24- Quin mètodes de diagnòstic existeixen?
Bàsicament s'utilitzen tècniques que ens permetin detectar el paràsit (parasitològiques) o bé la resposta defensiva del malalt enfront d'aquest. Quan es tenen sospites que un animal pateix leishmaniosis s'utilitzen diverses proves al mateix temps a fi d'assegurar el diagnòstic, entre elles podem citar la presa de mostres de la medul·la òssia o gangli limfàtic a fi de visualitzar el paràsit, proves serològiques (IFI o ELISA) per controlar el grau de resposta immunitària que l'animal presenta i proteinograma.
En zones endèmiques de leishmaniosis canina, els gossos, de forma rutinària, es controlen anualment mitjançant uns kits ràpids utilitzant la sang per detectar de forma primerenca el possible contagi

25- Quant de fiables són els test de diagnòstic?
Utilitzats de forma conjuntiva la fiabilitat és gairebé total.

26- Quant sovint haig de diagnosticar al meu gos?
Ha de portar el seu gos al veterinari almenys una vegada a l'any. D'aquesta forma s'és a temps per a un tractament de control de símptomes i el risc de mort és molt menor.

Preguntes sobre el tractament de la malaltia

27- Poden tractar al meu gos?
Sí. Si observa els símptomes clínics, porti el seu gos a la clínica veterinària per realitzar una prova serològica si sospita que ha estat infestat. El tractament tindrà més èxit si s'inicia en les primeres fases de la malaltia.

28- Els tractaments poden guarir al meu gos?
No, el tractament solament suprimeix els símptomes i no impedirà que el seu gos tingui una recaiguda posterior.

29- Quant de temps dura el tractament?
Encara que un tractament pot durar diverses setmanes, el paràsit roman en el gos. Fins al final de la vida del gos, periòdicament els símptomes poden tornar a aparèixer i s'ha de repetir el tractament.

30- Quins tipus de tractament existeixen?
Els fàrmacs utilitzats són composts antimonials. S'apliquen mitjançant injecció i el tractament pot durar diverses setmanes. Alguns veterinaris també recepten alopurinol per via oral.

31- Quin és la possibilitat de recaiguda?Molt variable i difícil de quantificar. Dependrà de la qualitat de vida del gos, de possibles reinfeccions per altres flebòtoms, del control veterinari que es practiqui, etc.

32- Es controla la leishmaniosis millor si es diagnostica la malaltia abans?
Quant més aviat es diagnostica la malaltia millor es pot controlar.

33- Què faig si els símptomes tornen a aparèixer?
Acudeixi immediatament al seu veterinari per controlar-lo

Preguntes sobre la prevenció de la malaltia

34- Puc vacunar al meu gos contra la leishmaniosi?
No. Encara no existeixen vacunes que protegeixin front la leishmaniosis.

35- Quan podem esperar una vacuna comercial?
Hi ha diversos grups de científics treballant en una vacuna. Avui dia no s'ha pogut trobar cap antigen suficientment potent per crear una vacuna eficaç. Els científics calculen que haurem d'esperar com a mínim 5 anys per tenir disponible una vacuna comercial eficaç.

36- Hi ha altres productes que protegeixin al meu gos?
Tot i que hi ha desenvolupada la vacuna, sempre és perferible la prevenció per evitar aquesta greu malaltia. Hi ha productes disponibles en esprai en pipeta que donen una certa protecció contra la picada del flebòtom. L'últim avanç tecnològic és un collaret amb una eficàcia demostrat del 95% enfront de les picades de flebòtoms (Scalibor® collaret).


37- Com protegeixen aquests productes al meu gos?
La forma d'acció d'aquests productes principalment és un efecte repel•lent enfront de la picada del transmissor (flebòtom) del paràsit (Leishmania). Un mosquit que no pica, no transmet la leishmaniosis.

38- Quins són les proves que demostren que aquests productes realment funcionen?
Dels productes disponibles al mercat, solament es disposa de dades estadísticament significatives del collaret anomenat Scalibor®. S'han publicat nombroses proves científiques realitzades en països com Espanya, França, Itàlia, Iran i Brasil fetes amb milers de gossos que demostren que actualment és el millor producte disponible per evitar la picada del flebòtom.

39- Puc protegir el meu gos 100% contra la picada del flebòtom?
Cap producte pot oferir una protecció 100%. El millor que s'ha aconseguit és una protecció de 95%.

40- Si cap flebòtom pica al meu gos, és 100% segur que no s'infecta?
Com l'únic transmissor de la leishmaniosis és el flebòtom, podem estar segurs que si cap flebòtom infecta al seu gos és impossible que emmalalteixi.

41- Què opinen els científics sobre els productes comercials?
En el 2º congrés internacional de leishmaniosis canina que es va celebrar a Sevilla al febrer de l'any 2002 es va concloure que l'únic producte amb una protecció demostrada és un collaret impregnat de deltametrina (Scalibor®). En aquest congrés es van presentar 4 estudis fets per diferents investigadors que van arribar a la mateixa conclusió.

42- Què més puc fer per evitar la picada?
Mantingui al seu gos dins de la casa des del vesprejar a l'alba entre els mesos de maig i octubre. Utilització de mosquiteres a la zona de descans de la seva mascota si aquesta ha de dormir en exterior.

Preguntes sobre el risc per a humans

43- Quants casos de leishmaniosi hi ha en humans al món?
Difícil de precisar, s'estima que existeixen 2 milions de nous casos cada any.

44- Quants casos de leishmaniosi hi ha en humans a Espanya?
S'estima que en els últims anys existeixen 700 nous casos cada any. Tots ells estan relacionats amb pacients de SIDA, malalts immunodeprimits i pacients sotmesos a trasplantament que reben medicació per evitar el rebuig

45- Què són els tipus de leishmaniosi més comú en humans?
Els mateixos que afecten al gos. Al nostre país Leishmania infantum

46- Puc contreure la malaltia si rebo la picada d'un mosquit infestat?
És pràcticament impossible que una persona sana pugui desenvolupar els símptomes de malaltia. La nostra resposta defensiva enfront de la infecció és molt intensa i eficaç, sent capaç d'impedir l'expressió dels símptomes. En zones endèmiques un alt percentatge de la població ha tingut contacte amb *Leishmania alguna vegada, sent el nombre de casos clínics gairebé nul. El risc de desenvolupar la malaltia augmenta en cas que la persona sofreixi SIDA o alguna immunodeficiència greu. En cas de símptomes, la resposta al tractament és molt bona.

48- Els meus fills tenen major risc de contagi?
Només en cas que el nen infectat sofreixi alguna malaltia o deficiència del seu sistema defensiu, també anomenat immunitari.

49- Hi ha més risc de contagi tenint un gos a casa?
No existeixen estudis sobre aquest tema, però la lògica ens porta a pensar que el risc de sofrir la infecció no augmenta en presència d'alguna mascota a casa, encara que aquesta pateixi la malaltia. En zones endèmiques de Leishmaniosis el nombre de flebòtoms que circulen és molt elevat, podent rebre picades en qualsevol lloc.

50- He de prendre precaucions especials per evitar la malaltia?
No, de fet encara que rebem alguna picada infectiva, la nostra resposta defensiva evitarà el desenvolupament de símptomes, exceptuant com anteriorment comentava aquelles persones que pateixin alguna malaltia o deficiència en el seu sistema defensiu.

Font: Intervet

Potser també t'interessa: - La Leishmaniosis