dimarts, 22 de maig de 2012

La tos de les gosseres (traqueobronquitis infecciosa canina)



El terme "tos de les gosseres" designa un conjunt de signes clínics de les vies respiratòries altes del gos, amb gran capacitat de contagi i multiplicitat d'agents patògens causals. Afecta sobretot a gossos joves i des del punt de vista mèdic no sol ser una malaltia greu.
Tot i que aquesta malaltia és molt més freqüent a l'hivern, període durant el qual es produeixen grans variacions de la temperatura i la humitat exteriors, la generalització del costum de portar els nostres amics a residències canines durant l'estiu tendeix a uniformar la freqüència d'aparició de casos clínics també en aquesta època.
Símptomes:
Tos seca, de vegades amb vòmits i inicialment no productiva (apareix principalment en els cadells).
Símptomes persistents durant diverses setmanes.
Tos augmentada per l'exercici o la simple palpació de la laringe o la tràquea
Si es complica, poden aparèixer :
- Sorolls característics de bronquitis i de vegades de broncopneumònia en l'auscultació
- Augment de la temperatura corporal pronunciada.
- Anorèxia i apatia.
Factors afavoridors:
Aquesta malaltia afecta principalment als grups d'animals confinats amb alta densitat de població o alta taxa d'intercanvi d'animals (gosseres municipals, residències temporals, animalaris, etc.). Els cadells pateixen formes greus amb més freqüència que els adults, ja que la protecció passiva que reben a través dels anticossos materns només dura unes 4 o 5 setmanes, mentre que els adults tenen un cert grau d'immunitat activa a causa de contactes repetits amb l'agent infecciós natural. Diversos estudis han mostrat que el principal agent causal d'aquesta síndrome respiratòria és un bacteri, la Bordetella bronchiseptica.
Aquest quadre també pot ser provocat per alguns virus: virus de la parainfluenza canina (CPIV), l'adenovirus caní de tipus 2 (CAV-2) i el virus de borm caní (CDV). A més, aquests gèrmens poden associar-se a altres agents patògens, entre els quals es troben bacteris (Pasteurella multocida, Pseudomonas aeruginosa i Mycoplasma sp.) I virus (virus de l'herpes caní [CHV] i reovirus caní).
B. bronchiseptica és l'únic germen patogen conegut capaç de produir només els signes clínics de la malaltia. Els altres agents infecciosos incriminats només ocasionen trastorns relativament benignes i de curta durada, excepte el virus de borm, responsable de trastorns respiratoris que constitueixen un dels elements del quadre clínic d'aquesta malaltia (i de vegades produeixen quadres neurològics).
Diagnòstic diferencial:
- Tos per esforç.
- Tos d'origen cardíac
- Cossos estranys laringis.
- Al·lèrgies.
- Col·lapse traqueal.
- Migració pulmonar de paràsits en els cadells.
- Traqueobronquitis verminosa.
Prevenció:
La vacunació. Una vacuna inactivada bivalent (B. bronchiseptica i CPIV) amb adjuvant, administrable per via subcutània als gossos adults i als cadells a partir de les 4 setmanes d'edat protegeix contra la "Tos de les gosseres". La primovacunació (la vacunació per primera vegada) es realitza amb dues dosis, amb 3-4 setmanes d'interval i es recomana administrar reforços anuals. Aquesta vacuna indueix una protecció contra els signes clínics de la tos de les gosseres
La vacunació dels adults s’ha de realitzar preferentment abans del període de major risc: abans de l'estada en una residència canina, abans de l'hivern, d’una trobada canina, etc.

Dia Mundial de la Biodiversitat

Enguany es dedica a la diversitat marina

Un 22 de maig de 1972 va ser aprovat, a Nairobi, el Conveni internacional sobre la Diversitat Biològica, data posteriorment declarada per l'Assemblea General de l'ONU com a Dia Internacional de la Biodiversitat.

La diversitat biològica és el fonament de la vida al nostre planeta i un dels pilars del desenvolupament sostenible. La riquesa i la varietat de la vida a la Terra fan possibles els serveis indispensables que ens proporcionen els ecosistemes: aigua potable, aliments, recer, medicaments i roba. Els entorns d'una gran diversitat biològica tenen la capacitat de regenerar-se després d'un desastre natural.

Tot això té especial importància per als ciutadans més pobres del món. Les persones que sobreviuen al dia depenen de la diversitat biològica per cobrir les seves necessitats bàsiques. Per tant, si no conservem la diversitat biològica i en fem un ús sostenible, no aconseguirem complir els objectius de desenvolupament del Mil·lenni.

L'any 2012 el lema és la diversitat marina, diversitat clarament amenaçada per les formes de pesca destructiva i massiva que arroseega tot el que es troba al seu pas i que és denunciada per diverses ONGs any rere any. La sobreexplotació dels recursos pesquers, la contaminació i el canvi climàtic estan amenaçant la biodiversitat dels mars i, per tant, amenacen també la nostra salut.

Conseqüències dels incendis forestals


L'home pateix les conseqüències del foc, ja que veu perjudicada la seva economia en perdre vivenda, o part dels seus ingressos per la disminució de les produccions agrícoles, forestals, ramaderes, o de turisme. 
Però NO OBVIEM QUE N’HI HA D’ALTRES.
CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS FORESTALS
Els incendis són unes de les causes que més afecten a la degradació de les muntanyes i la naturalesa en general. Les conseqüències d'un incendi són absolutament negatives i l’acció de l'home n’és la principal responsable.

SOBRE LA FLORA
Un incendi provoca la desaparició de la coberta arbòria, que tendeix a degenerar per les flames que destrueixen els arbres o no deixen que es desenvolupin convenientment.
A banda del mal imminent i més visible d’un incendi forestal, els incendis acaben eliminant les regeneracions de les plantes més sensibles o poc adaptades (com els freixes, roures, teixos i faigs).
Els arbres que sobreviuen queden molt afeblits i deixen molts residus morts que seran un futur focus de malalties i plagues que afectaran a les noves masses forestals.
La disminució de massa forestal com a conseqüència directa del foc (o indirecta a través de plagues o malalties), incideix sobre la fotosíntesi disminuint el procés d'absorció de diòxid de carboni i d'emissió d'oxigen.

SOBRE LA FAUNA
El foc trenca l'equilibri dels ecosistemes repercutint negativament en la fauna que en forma part. Provoca que hi hagi una escassetat d'aliments, de llocs de recer i altres condicions necessàries per al manteniment natural de la fauna. 
Les flames afecten als animals de diverses maneres, depenent de la seva mobilitat i del seu hàbitat. Sobretot de manera directa, per aquella petita fauna d'escassa mobilitat (rèptils, amfibis, invertebrats, moluscs, insectes) o els molt joves/vells, que moriran en no poder escapar. Però també de manera indirecta, per la pèrdua de l'aliment bàsic (la vegetació no es regenera si no hi ha el sòl adequat) els animals petits morts per l'incendi deixen de ser aliment, pèrdua i destrossa de nius o caus, de nucli familiar o associatiu, modificació del terreny, desorientació, pèrdua momentània dels sentits de la vista i l'olfacte. El fum afecta durant un període de temps l'olfacte i la visió dels animals que la usen com a principal sentit per la seva subsistència (sobretot depredadors insectívors).

SOBRE EL PAISATGE
L'ús del foc per crear pasturatges ha contribuït al modelatge, en els darrers dos mil anys, de les àrees de muntanya. Es pensa que el foc, entre altres factors, ha estat la principal causa de la desaparició de l'arbrat de moltes zones actualment semidesèrtiques. Les àrees cremades perden molt valor paisatgístic. Dos incendis a la mateixa zona en un període relativament curt de temps no deixen regenerar la flora, que acaba desapareixent.

SOBRE EL SÒL
Els canvis més significatius que es produeixen en el sòl són a causa de l’increment apreciable del pH que dificulta la germinació i desenvolupament de determinades espècies vegetals. En els incendis, la superfície del sòl arriba a ser molt elevada. Si el foc és lleuger, la temperatura no passa de 55ºC, i encara hi ha resistència natural (pinyes que aprofiten per obrir-se, etc). Però si és molt intens, la calor penetra molt més, dessecant i destruint la matèria orgànica fins als 10 centímetres. Una de les conseqüències de major transcendència sobre el sòl és la d'augmentar l'erosió. La desaparició i mort de vegetació accelera el procés erosiu en desaparèixer una barrera natural.

SOBRE LES AIGÜES
L'aigua de les conques incendiades s'enterboleix de cendres i no deixa passar la llum del sol a les plantes aquàtiques, alterant els seus processos fotosintètics. L'alta concentració de substàncies sòlides també provoca alteracions en el sistema respiratori de la fauna aquàtica i en coseqüència la pèrdua d'aliment d'altres animals.

SOBRE L'ATMOSFERA
És significativa l'emissió de gasos (diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, monòxid de carboni etc) que generen els incendis forestals de les grans zones boscoses, fonamentals per la seva contribució a aquest efecte hivernacle.