dimarts, 17 de desembre de 2013

Per Nadal, no regalem cap animal



Per Nadal, no regalem cap animal! Un animal NO és una joguina
Més del 30% dels animals que es regalaran aquestes Festes de Nadal seran abandonats o cedits mesos després (i un altre tant per cent ho serà els propers anys). No contribueixis a ser aquest percentatge i NO regalis cap animal. Ni gats, ni gossos, cobais,etc. Un animal no és una joguina que es pugui llençar quan es fa gran, vell, quan es posi malalt, o trenqui coses. Un gos és un ésser la vida del qual és a les nostres mans. Un fidel company que ens acompanyarà durant tota la seva vida. Per això és una decisió molt personal que ha de ser meditada i consensuada per tota la família, per repartir les obligacions i responsablilitats. I si ho tens claríssim, vols un amic pelut, no el compris i adopta’l, salvaràs una vida.
Abans d'introduir un amic animal en la vida d’algú cal analitzar diversos aspectes:

Realment la persona el vol? Primer cal assegurar-se que la persona que rebrà al nou company ho desitgi realment. És una gran responsabilitat i, per tant, hem de saber si aquesta persona està disposada a fer-se’n càrrec durant tota la seva vida, que segons l’animal poden ser molts anys.

Tindrà temps per atendre’l? Un ésser viu requereix moltes cures i atencions. Cal alimentar-lo adequadament, procurar-li un hàbitat adequat segons la seva espècie, ocupar-se de la seva higiene, d'una bona atenció sanitària... És a dir, cal dedicar-li molt temps, jugar amb ell, treure’l a passejar i educar-lo per la convivència, detalls que requereixen paciència i temps lliure.

Pot permetre's la despesa? Un altre factor important a tenir en compte és l'econòmic, ja que mantenir qualsevol ésser viu suposa una despesa considerable en vacunes, visites al veterinari, alimentació i altres cures. Cal assegurar-se que la persona en qüestió pugui i vulgui afrontar totes les responsabilitats que això comporta.

On viurà? És fonamental saber on estaria previst que visqués l’animal. Encara que el propietari tingui una gran casa, s’ha de comprovar que l’animal no viurà tancat al garatge, lligat, engabiat, a l'estacada, etc.

Hi ha persones al·lèrgiques a la seva casa? No podem oblidar que hi ha persones al·lèrgiques a certs animals, una condició determinant per NO regalar-li cap animal.

Quines necessitats té? Un altre factor que ens pot ajudar a prendre aquesta important decisió són les necessitats de la persona a qui va anar dirigit el regal. Si és un ancià, la companyia d'un animal adult serà més adequada que la d’un cadell.

I si els nens demanen una "mascota"?

Els petits de la casa solen ser els grans demandants de “mascotes”. Per a ells, un gatet, un gosset o un conill és un company de jocs i d'activitats amb el qual poden crear un fort vincle d'amistat. No obstant això, regalar-li un animal viu a un nen és una decisió que cal meditar seriosament.
D'una banda, cal educar prèviament al nen per ensenyar-li que no és una joguina, sinó un ésser viu que té les seves necessitats, que exigeix un gran esforç i dedicació diària. El nen haurà d'aprendre a cuidar-lo i a complir certes obligacions envers el seu nou amic. Lògicament no es podrà encarregar del gos, així que els pares han d'estar disposats a fer-se'n responsables en aquelles situacions en les quals el seu fill no ho faci, que pràcticament serà sempre. Cal assegurar-se que tant el nen com els pares es responsabilitzaran del nou membre de la família.

I si finalment, tenint tot això en compte, ens decidim a regalar un animal:

NO EL COMPREM!
NO FOMENTEM LA CRIA!
ADOPTEM-LO!
BUSQUEM EL MÉS ADEQUAT A QUALSEVOL PROTECTORA
I OFERIM-LI UNA LLAR I UNA NOVA FAMÍLIA!
 

dilluns, 9 de desembre de 2013

Vespa invasora - Vespa velutina nigrithorax



“VESPA ORIENTAL” - Vespa velutina nigrithorax
Una vespa invasora amenaça les abelles. L'insecte fa tres centímetres, el triple que una abella, i la reina pot fer 5 centímetres. Devora les abelles autòctones i destrueix els seus ruscs. Va arribar a França a finals del 2004 a través d'un contenidor de fusta importat de la Xina pel port de Bordeus i s'està estenent per Europa. La vespa asiàtica pot sobreviure sota climes comparables als del sud d'Europa.
És una espècie similar a les vespes autòctones de les quals es pot diferenciar pel fet de tenir una única franja groga i més ampla a l'abdomen. No és especialment agressiva per a les persones però mata moltes abelles i és, al costat dels relativament recents varroasi, la síndrome del despoblament dels ruscos.
Com altres vespes fa un rusc a la primavera de la textura del paper maché de fins a 80 cm de diàmetre. El niu el fan normalment als arbres a uns quants metres d'alçada. A cada niu hi pot haver 2.000 vespes. 
Cal un pla estratègic per controlar de manera ètica (sense verins ni destrucció de nius habitats) la proliferació d'aquesta espècie a la zona de Catalunya. Com la detecció de nius, amb el posterior retorn cap al seu hàbitat natural (Àsia).
 

dijous, 5 de desembre de 2013

10 normes per fer feliç el nostre amic felí

De la mateixa manera que els felins salvatges són molt actius durant una part del dia (o més de la nit) els nostres amics casolans també necessiten tenir cobertes les seves necessitats felines dins l'entorn on habiten, o sigui a casa. No només necessiten una alimentació de qualitat, que també, sinó que per ser feliços els nostres peluts companys requereixen estar ocupats, i sobretot rebre estímuls que desenvolupin l'astúcia felina i un estil de vida saludable (evitar l'estrés per avorriment).
Per afavorir aquestes conductes felines, es pot modificar l'entorn de diferents maneres més estimulants, entretingudes i interessants per a ell. I per a nosaltres només implica un petit esforç addicional que el nostre amic ens agrairà.

1. El Joc
El gat avorrit pot arribar a emmalaltir d'estrès. Es llepa i es rasca obsessivament, arribant-se a provocar ferides o irritació a les zones més sensibles (pèrdua de pèl a la panxa). Cal que tingui una vida més activa! Obrim les portes de casa! El nostre amic necessita tenir accés a més habitacions de la casa, no quedar-se sempre amb el mateix "paisatge". Fem-li alguna joguina de cartró, una bola de roba, amaguem-li pinso a dins. Joguines amb soroll, boles que pengin d'una goma elàstica, etc, pensem quins jocs poden entretenir-lo mentre no hi som, i preparem-los. Són interessants els pals per escalar amb la possibilitat de pujar a altres nivells de prestatges i facilitin el joc, per exemple.

2. El Llit
Necessiten llits felins! Prefereixen llocs de descans calents, secs i protegits almenys per dos costats, de manera que puguin veure el seu entorn sense la sensació d'amenaça des de darrere. Normalment trien llocs alts, però també descansen en llocs protegits a nivell de terra. Hem de tenir en compte que no sempre dormen al mateix lloc.
Pengem prestatges a diferents alçades: des de terra (una senzilla capsa de cartró amb tres parets i sostre). Després, un llit a una certa alçada accessible, i una altra més amunt que li permeti inspeccionar el seu voltant sense ser "molestat" o vist, i un prestatge allà on tingui vistes a l'exterior; d'aquesta manera, el nostre amic gaudirà controlant tot el seu territori. L'estimulació visual és important, deixem-li accés al costat de les finestres des d'on podrà veure el carrer.  Ja que té l'habilitat de convertir els espais més insospitats de casa en un confortable llit, permetem-li "certs privilegis", certa cadira, algun calaix, l'interior d'un armari, etc... qualsevol lloc pot ser susceptible de ser aprofitat com a zona de descans pel nostre versàtil amic.

3. La safata de sorra
Ha d'estar neta, pràcticament a diari, de grandària suficient com per estar-hi còmode, i col·locada en una zona apartada del trànsit continu i lluny de finestres, és a dir, que li asseguri intimitat (no per pudor, sinó perquè no es distregui i així acabi bé la feina). Si tenim dos felins, haurem de procurar-los dues safates.

4. terrassa o balcó, si en tenim

Ja que el nostre amic no pot gaudir de la varietat d'escenaris i situacions que es presenten en un entorn a l'aire lliure, si tenim terrassa o balcó segur (és a dir, tapat amb malles que impedeixin que s'escapi, extraviï o pateixi un accident), proporcionarà al nostre amic un espai força estimulant. Aquesta àrea li facilitarà sol directe, sorolls vius de l'exterior i noves olors. Fins i tot la possibilitat d'investigar algun insecte, ocell, rèptil, o altres petits animals.

5. L'herba gatera

És una planta herbàcia de 40cm de llarg i fulles serrades, que desprèn una olor similar a la menta, i que exerceix un efecte narcòtic en molts gats, que en gaudeixen. No és estrany veure'ls saltar o córrer d'un lloc a un altre després d'haver mastegat aquesta planta.

6. rascadors

Els nostres amics casolans no tenen arbres, per això necessiten rascadors on polir les seves ungles, desestressar-se i deixar potents senyals visuals i olorosos a la resta de món. Podem fabricar-ne amb cartró, amb una astora vella, fer-ne de manera senzilla, o comprar-lo ja fet (abans que descobreixin el sofà).

7. Sobretot nosaltres

Els gats desenvolupen la seva intel·ligència i comportament social a través del joc. Això explica per què és tan important que reservem temps per jugar amb ell. Poden ser jocs com "el gat i la rata" (nosaltres seríem la rata, evidentment) en què nosaltres li fem perseguir algun cordill que de tant en tant deixem que "caci" per estimular-lo. També podem amagar i treure el dit per alguns forats d'una capsa, etc. Les joguines més usades són els simuladors de preses –ratolins de pèl o objectes similars lligats a cordes–, ja que estimulen la conducta predatoria. Amb aquestes joguines s'augmenta la quantitat d'exercici aeròbic, la qual cosa redueix l'excitació i l'estrès. Es recomana jugar amb el gat entre 10 i 15 minuts dues o tres vegades al dia amb cada gat. I afegim 15 minuts per a tots junts.


8. alimentació equilibrada

És una de les claus perquè sigui feliç. És important no sobrealimentar-lo (pesem-lo amb regularitat) i evitem qualsevol extra, ja que normalment a casa no fan exercici, i tot i així mengen més del que els correspondria, per distreure's. També és important una situació adequada dels abeuradors. Un lloc il·luminat i apartat de la zona de menjar o wc. Ideal si posem l'abeurador en una posició lleugerament més baixa que el seu cos, adoptant una postura més acord a l'espècie, quan beuen al riu, basses, etc.
Un gat no sap viure amb la menjadora buida (es posen molt nerviosos si no hi veuen pinso, encara que en aquell moment no tinguin gana), i si no tenen altres distraccions mengen, i mengen amb fal·lera, i poden inclús arribar a vomitar. Si tenim dos felins, procurem-los dues menjadores.
La modificació dels hàbits alimentaris es pot aconseguir situant diverses menjadores petites per casa perquè hagi de caminar o millor encara, fer servir joguines dispensadores de menjar en els quals introduïm la ració diària d'aliment perquè hagi de trigar més temps a quedar-se tip.

9. Companyia

Si passa massa temps sol a casa és normal que senti avorriment i les conseqüències poc saludables de la solitud excessiva. O sigui, no ens tanquem a la possibilitat de la convivència amb altres gats, que pot resultar una experiència molt gratificant per ell i nosaltres. Els peluts companys solen ser molt afectuosos i, en conseqüència, hem de promoure un entorn amigable i no competitiu en el qual es trobin confortables. Cal parar una especial atenció a l'arribada d'un nou gat a casa: la trobada, sobretot durant els primers dies, ha de ser gradual.

10. un bon etòleg humà

Un gat casolà ha d'estar amb algú ben informat, amb ganes d'entendre i estudiar el comportament i necessitats del seu amic pelut (per exemple, que no li posi un cascabell al coll, perquè ja sap que allò és una tortura acústica) i responsable, que l'estimi tal com és: un felí.