dimarts, 14 de gener de 2014

Ós panda (Ailuropoda melanoleuca)

L'ós panda (Ailuropoda melanoleuca), o panda gegant, s'ha convertit en un símbol de la fauna en perill d'extinció a causa de la seva extraordinària raresa. Habita en els boscos de bambú de muntanya, humits i frescos del centre i l'oest de la Xina, a les serres de Minshan, Qinling Qionglai, Liangshan, Daxiangling i Xiaoxiangling.
Atès que sovint es nega a reproduir-se en captivitat, antany es pensava que també era reticent a fer-ho en la naturalesa. Però en estat salvatge mascles i femelles viuen en territoris que es solapen, i encara que solen ser solitaris, a la primavera es busquen mitjançant marques olfactives per iniciar un breu festeig i el període d'aparellament. Els mascles poden competir per tenir accés a una femella, i aquesta retrocedeix amb la cua aixecada davant el pretendent de la seva elecció per seduir. Pot rodar sobre el seu dors, retorçar i estirant-se per aconseguir-ho amb les seves potes anteriors. Això incita al mascle a aparellar-se, després d'això la femella torna a la seva vida en solitari fins que neix el seu osset.
En ser un ós, podria suposar-se que el panda gegant és carnívor o omnívor en comptes de herbívor, més si les seves dents són típiques d'ós i el seu sistema digestiu és el propi d'un carnívor. No obstant això, el 99% de la seva dieta és vegetariana i es compon exclusivament de bambús. En tenir un sistema digestiu de carnívor, el panda no digereix la cel·lulosa amb eficiència, ja que només pot digerir el 20% de les plantes que ingereix, mentre que un mamífer més típicament herbívor pot digerir el 80%. El panda menja preferentment les fulles més riques en proteïnes de la planta, i tritura els bambús amb els potents músculs de les seves mandíbules equipades de molars grans i plans, però aquest processat no fa que el bambú sigui un aliment de gran qualitat i l'animal té de consumir en grans quantitats. Un panda adult pot consumir fins a 40 kg de bambú al dia i invertir-hi 12-14 hores.
 Els boscos de bambú són sincrònics en la seva floració, mort i regeneració, el que significa que els pandes han de recórrer àrees relativament grans de bosc amb tot un seguit d'espècies de bambú, per assegurar-se un subministrament alimentari suficient. Els pandes mengen a terra però s'enfilen amb gran agilitat i són capaços de nedar. A primera vista, la mà de l'ós panda sembla tenir sis dits, però en realitat és un os allargat del canell, el sesamoide radial, com un fals polze que li permet manipular amb destresa els brots de bambú amb una mà mentre va mossegant les seves fulles.