dissabte, 29 de març de 2014

hora del planeta

L'Hora del Planeta o L'Hora de la Terra és un esdeveniment internacional promocionat per World Wide Fund for Nature (WWF) que se celebra l'últim dissabte de març de cada any i que consisteix en una apagada elèctrica voluntaria, en què es demana a cases i empreses que apaguin els llums i altres aparells elèctrics durant una hora. Amb aquest esdeveniment es vol conscienciar la societat sobre la necessitat de prendre mesures contra el canvi climàtic antropogènic i les emisions contaminants, així com estalviar energia i disminuir la contaminació llumínica.

Segons els organitzadors de l'esdeveniment, apagar o reduir l'energia als negocis, cases i altres llocs, reduirà les emissions de CO2.

L'Hora del Planeta va ser creada per WWF i The Sydney Morning Herald (un diari amb seu a la ciutat de Sydney, Australia). La primera Hora del Planeta es va celebrar en aquesta mateixa ciutat el 31 de març de 2007, entre les 19:30 y les 20:30. L'estalvi d'energia a Sydney durant aquella hora es va estimar entre el 2,1% i 10,2%, amb la participació d'aproximadament 2,2 milions d'australians. 
Seguint l'exemple de Sydney, moltes altres ciutats, van adoptar l'esdeveniment el darrer dissabte de març de cada any de les 20h a les 21h, hora local.

dijous, 27 de març de 2014

Guineu Àrtica (Alopex lagopus)

La guineu àrtica (Alopex lagopus) caça i menja animals tals com lemmings i llebres àrtiques durant els mesos més càlids. A l'hivern, quan les preses escassegen, ataca cries de foques en els seus caus, menja peixos morts i devora les restes que deixen depredadors més grans com els óssos polars
La clau de l'èxit d'aquest resistent animal és que és molt adaptable i pot sobreviure a base d'ous d'aus i fins i tot de matèries vegetals com ara baies, si n'hi ha. En la línia de la costa s'alimenta de foques o peixos morts arrossegats a la riba, i també pot menjar de tant en tant mol·luscs i eriçons de mar.
Durant les ventades d'hivern s'aixopluga a la neu profunda, on pot sobreviure fins i tot a -50 ºC, protegida per el seu gruixut pelatge i, si s'ha alimentat prou bé, per una capa de greix corporal. Un sistema d'intercanvi tèrmic a contracorrent que té a les potes s'encarrega d'escalfar la sang que retorna al cos des dels peus. Gràcies a això, encara que els peus han de sobreviure a menor temperatura que la resta del cos, aquest últim no perd calor.
 El pelatge de la guineu àrtica canvia del gris terrós de l'estiu, que es confon amb el color de les roques i de les plantes de baix port, al blanc pur a l'hivern, que li camufla a la perfecció contra el fons nevat i brillant, tant per la caça com per protegir-se dels seus depredadors com llops i óssos polars. A més , el seu pelatge es torna molt més espès a l'hivern per aïllar l'intens fred de la tundra àrtica. Quan descansa, la guineu fa servir la seva poblada cua per cobrir el seu rostre. La guineu àrtica té pèl a les plantes dels seus peus per poder caminar sobre el gel.

dijous, 20 de març de 2014

cocodril marí, cocodril d'estuari o cocodril porós (Crocodylus porosus)

El cocodril marí, cocodril d'estuari o cocodril porós (Crocodylus porosus) és el cocodril més gran del món i el major rèptil del planeta, amb una longitud màxima de més de 6 metres. Les principals poblacions es troben des del sudest asiàtic fins al nord d'Austràlia. Viu en rius, llacs, pantans i estuaris.
Tot i el seu aspecte desgarbat, un cocodril marí pot ser excepcionalment àgil dins de l'aigua, amb velocitats de fins a 43 km/h, i poden avançar fins a 4 metres d'un sol impuls de cua. És el cocodril que s'endinsa més freqüentment al mar, trobant-se'l en diferents ocasions a molta distància de terra ferma. Una membrana protectora translúcida protegeix cada ull durant la natació, fet que li permet veure perfectament sota l'aigua.

divendres, 14 de març de 2014

coala (Phascolarctos cinereus)

Els coales (Phascolarctos cinereus) són animals principalment solitaris que ocupen àrees de deambulació ben marcades. En els boscos més humits del sud de la seva distribució, en tenen prou amb àrees de deambulació de 0,5-3 ha per suplir les seves necessitats, mentre que a l'oest les seves àrees poden ser de fins a 100 ha. L'àrea d'un mascle dominant pot suposar fins a 9 femelles. Durant l'estació reproductora (d'octubre a febrer), els mascles adults viatgen extensament a la nit, lluitant amb els mascles rivals i aparellant-se amb les femelles receptives. També poden cridar per indicar la seva presència i marcar amb l'olor des de la glàndula que tenen a l'estèrnum els troncs d'arbre.

dijous, 6 de març de 2014

Granota Maduixa (Oophaga pumilio)

Els mascles d'aquesta granota punta de fletxa vermella i blava o granota maduixa (Oophaga pumilio) (fins fa poc Dendrobates pumilio) només viuen a uns 3 m de distància entre si i entaulen prolongats combats de lluita per defensar els seus petits territoris d'aparellament. Actius de dia, emeten cants territorials al matí i més tard canvien el seu cant per un altre que atrau les femelles. La brillant coloració d'aquestes granotes adverteix als depredadors que són verinoses.
Si un mascle rival entra al territori d'un altre, el mascle resident incrementa el ritme del seu cant com a advertència a l'intrús. Si això no el dissuadeix, tots dos forcegen i intenten tombar l'oponent, fins que hi ha un vencedor. Llavors el perdedor abandona el territori i el cedeix al guanyador. Aquestes granotes barallen pit contra pit, i s'empenyen amb les seves potes posteriors intentant tombar l'oponent. Quan un mascle aconsegueix tombar l'altre, guanya el territori en disputa. La durada màxima dels combats entre mascles de granotes de punta de fletxa és de 20 minuts.

dimarts, 4 de març de 2014

Foca de Weddell (Leptonychotes weddellii)

La foca de Weddell (Leptonychotes weddellii) és una espècie de foca que habita, en grans nombres d'exemplars, la regió circumpolar de l'hemisferi sud, incloent l'Antàrtida. Es distribueix àmpliament a tota la regió circumpolar sobre les vores de gel de l'Antàrtida. Una petita població habita durant tot l'any a l'illa de Geòrgia del Sud.
Els adults tenen una coberta de color gris fosc, esquitxada amb àrees negres o lleugerament grisos. L'espècie presenta dimorfisme sexual a favor de les femelles, que són més grans. Els mascles mesuren entre 2,5 i 2,9 metres i les femelles arriben als 3,5 m.
Les foques de Weddell són conegudes per les seves profundes immersions, que poden arribar a assolir 600 metres i poden contenir la respiració aproximadament 60 minuts, gràcies a que hi ha altes concentracions de mioglobina en els seus músculs. 
És l'espècie de mamífer que viu més al sud que qualsevol altre, habitant fins i tot a l'estret de McMurdo, a només 1.200 quilòmetres del Pol Sud. S'estima que actualment existeixen 800.000 individus. Les foques de Weddell estan protegides pel Tractat Antàrtic i el Conveni per a la Conservació de les Foques Antàrtiques.