dijous, 31 de juliol de 2014

Caiman (Caimaninae)

Els caimans (Caimaninae) són una subfamília de rèptils cocodrilians, propis de l'Amazones i d'altres rius d'Amèrica. Es distribueixen a les regions subtropicals i tropicals d'Amèrica, des de Mèxic fins al sud d'Amèrica del Sud.
Es coneixen tres espècies del gènere Caiman:
- el caiman d'ulleres (Caiman crocodilus), l'espècie més del nord, és comú des de Mèxic fins a Veneçuela, en boscos i aiguamolls.
- el yacaré negre (Caiman yacare), també anomenat caiman del Paraguai.
- el yacaré over (Caiman latirostris), també anomenat caiman colorit o yacaré de musell gran.
El caiman d'ulleres (Caiman crocodilus) construeix grans nius a la vora de rius, grans munts de terra, fusta i fullaraca en una zona espaiosa de vegetació. Diverses femelles poden pondre els ous dins d'un mateix munt, el qual després vigilaran tant femelles com mascles, mentre els ous es desenvolupen.
Les cries vocalitzen abans i després de néixer, probablement per alertar els seus progenitors, que els ajudaran a sortir de l'ou. A continuació les cries romanen en guarderies durant un any, fins que s'independenditzen. Mentre són allà, un caiman adult - no necessàriament el seu progenitor - els vigila i si cal els defensa.

Ocelot (Leopardus pardalis)

L'ocelot (Leopardus pardalis) és una espècie de fèlid distribuït per Sud-amèrica i Centreamèrica.
Té una mida que varia entre els 68 i 100 centímetres de longitud, més un cua que varia entre 26 i 45 centímetres. El seu pes oscil·la generalment entre 8 i 10 quilograms, tot i que s'han registrat individus més pesats. És el felí amb la temperatura del cos més baixa en repòs.
Els ocelots només viuen en zones amb cobertura de vegetació relativament densa, encara que ocasionalment poden caçar de nit a zones més obertes. Es troben en boscos tropicals, boscos espinosos, manglars i sabanes, en alçades de fins als 1200 metres. És un espècie principalment nocturna i molt territorial i, com la majoria dels felins, és solitari.

dimarts, 29 de juliol de 2014

Corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps)

El corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps) és un ocell que habita als penya-segats de les costes Antàrtiques i a l'extrem sud de la Patagònia.
S'alimenta de petits peixos, crutacis i pops. Pot arriba a submergir-se fins a 30 metres de profunditat a la recerca d'aliment. És una espècie monògama. Nia en colònies, de vegades compartides amb altres espècies aus marines.

divendres, 25 de juliol de 2014

Elefant asiàtic (Elephas maximus)

L'elefant asiàtic (Elephas maximus) és més petit que l'africà. Té orelles més petites i, generalment, només els mascles tenen ullals externs.
S'han identificat diverses subespècies d'Elephas maximus:
  • Elephas maximus maximus o elefant de Sri Lanka només viu a l'illa de Sri Lanka. És la subespècie més gran d'aquest elefant. Actualment en queden uns 3.000-4.500 exemplars en llibertat.
  • Elephas maximus indicus o elefant de l'Índia representa la majoria de la població d'elefants asiàtics. N'hi ha uns 36.000. Aquesta subespècie viu en onze països asiàtics, de l'Índia a Indonèsia. Prefereixen zones boscoses i de transició, entre els boscos i els herbassars, on hi ha més varietat d'aliments disponible.
  • L'elefant més petit de tots és l'elefant de Sumatra (Elephas maximus sumatranus). S'estima la població d'aquest grup entre 2.100 i 3.000 individus. Només viu a l'illa de Sumatra, normalment en regions boscoses i parcialment boscoses.
  • L'elefant de Borneo (Elephas maximus borneensis) a Borneo.
Dins del medi salvatge, ramats d'elefants poden seguir ben definidament les rutes estacionals de migració que es realitzen durant tota la temporada monsònica, sovint entre zones humides i seques, i és la tasca de l'elefant més vell, recordar i seguir aquestes tradicionals rutes de migració.
L'elefant indi ha estat domesticat des de temps molt antic al sud-est asiàtic amb la finalitat de portar càrregues, ajudar a la construcció o transportar persones. Els elefants es reprodueixen rares vegades en captivitat, de manera que la gran majoria dels individus domèstics han estat capturats ja adults en estat salvatge.
La població mundial d'elefants asiàtics s'estima en aproximadament uns 60.000 exemplars. Més precisament, es calcula que hi ha entre 38.000 i 53.000 exemplars salvatges i entre 14.000 i 15.300 elefants domesticats a Àsia. Està considerat com una espècie en perill d'extinció.

dijous, 24 de juliol de 2014

foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus)

La foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus) és una foca que viu al voltant de l'Antàrtida. És el pinnípede més comú i probablement el mamífer gran més estès després dels humans. Malgrat el seu nom, la foca menjacrancs té una dieta especialitzada en krill i no pas crancs. L'estructura de la seva dentadura no li permet atrapar preses grans ja que forma un sedàs que a manera de filtre deixa sortir l'aigua i reté l'aliment.
El color de la seva pell varia des del gris fosc de la temporada hivernal al gris clar de l'estiu.
La seva població supera els 50 milions d'individus, sent una de les espècies de carnívors més nombrosa de la Terra. Almenys una de cada dues foques al món són foques menjacrans. És una de les foques més ràpides ja que pot nedar a uns 25 km/h.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus)

El lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus) habita a les aigües costaneres de l'est del Pacífic, des de la Colúmbia Britànica fins a Mèxic i a les Galápagos. A la natura, aquest lleó marí és un animal social i longeu. Recorre grans distàncies fins a les zones de reproducció i alimentació, i després recorda aquests llocs. Conegut des d'antic per la seva capacitat d'aprendre trucs, en anys recents s'ha comprovat científicament el seu nivell de intel·ligència. Els científics han descobert que aquest animal té una memòria a llarg termini excepcionalment bona i recorda conceptes ensenyats deu anys abans. També s'ha comprovat que reconeixen similituds en imatges i colors.

Les femelles de foques i lleons marins han d'anar a la platja per a parir. Durant aquest període, els mascles tenen l'oportunitat d'apariar-se. Intenten controlar tantes femelles com puguin reivindicant territoris a les platges de cria. Els mascles són molt més grans que les femelles i competeixen amb els seus rivals mitjançant combats reals i rituals. Durant aquest temps no abandonen el seu territori ni per alimentar-se. Un mascle controla una mitjana de 16 femelles, que festeja amb lladrucs i cops de cap mentre avança maldestre al seu voltant i mossega les seves espatlles i flancs. Si la femella està receptiva, es tomba sobre un costat, el ventre o el dors i mira al mascle per animar-lo a aparellar-se. Durant l'estació reproductora, un mascle pot estar 27 dies sense menjar defensant el seu territori a la platja.

dimarts, 8 de juliol de 2014

Jaguar (Panthera onca)

El jaguar (Panthera onca) és un fèlid del gènere Panthera. És l'única de les quatre espècies vivents de Panthera que es troba a les Amèriques. El jaguar és el tercer fèlid més gran del món després del tigre i el lleó i el més gran i potent del continent americà. La distribució actual del jaguar s'estén des de Mèxic, a través de gran part d'Amèrica Central i al sud fins al Paraguai i el nord de l'Argentina.

Tot i que el seu hàbitat preferit és la selva pluvial, el jaguar pot habitar a una varietat de terrenys boscosos i oberts. Està fermament associat a la presència d'aigua i destaca, juntament amb el tigre, per ser un fèlid a qui li agrada nedar.

El jaguar és un predador majoritàriament solitari, que para emboscades i que és oportunista a l'hora de triar les preses. Captura una gran varietat de preses, entre elles caimans, anacondes i capibares. Amb la seva potent mossegada pot triturar cranis i trencar la closca d'una tortuga.

El jaguar és una espècie gairebé amenaçada i els seu nombre en declivi. Tot i que ha estat reduïda considerablement, la seva distribució geogràfica continua sent extensa; gràcies a la seva continuïtat històrica, el jaguar ha tingut un paper prominent a la mitologia de nombroses cultures indígenes americanes com els maies i els asteques. És un símbol nacional del Brasil i esdevingué la primera mascota olímpica quan Ciutat de Mèxic fou la seu dels Jocs Olímpics.