dijous, 26 de febrer de 2015

La toxoplasmosis en humans (National Geographic)



La Toxoplasmosis
El biòleg evolutiu txec Jaroslav Flegr va ser notícia per una afirmació radical: el paràsit anomenat Toxoplasma gondii comú pot arribar a controlar els nostres cervells.
El Toxoplasma, que normalment infecta als gats, és famós entre els científics per la seva intel·ligent tàctica de saltar d'un gat a un altre mitjançant la infecció de rates (alteren el seu comportament perquè siguin més propenses a ser menjades per un altre gat, transferint el paràsit a un nou portador).
Flegr va descobrir que els comportaments que provoca la toxoplasmosis en rates genera temps de reacció lenta, letargia, disminució de la por, i aquests símptomes també apareixen en els éssers humans infectats.
Per viatjar per tot el cos i, sobretot, per arribar al cervell, toxo segresta les mateixes cèl·lules dissenyades per destruir als invasors: Els glòbuls blancs de la sang. El paràsit no es puja a aquestes cèl·lules com si fos un autobús urbà, sinó que també les converteix en petites fàbriques de productes químics, produïnt un neurotransmissor que redueix la por i l'ansietat del portador (rates, gats, humans...)
A pesar que la toxoplasmosis sol ser portada per gats, també infecta a milions d'éssers humans, saltant a través del contacte amb les caixes de sorra, beure aigua contaminada, o ingerir carn poc cuita. Per a la majoria de les persones, el paràsit no causa problemes evidents. No obstant això, les dones embarassades han d'anar amb compte. En els Centres per al Control i Prevenció de Malalties adverteixen que les dones infectades durant l'embaràs s'enfronten a un major risc d'avortament espontani o a defectes de naixement.
L'any 1990, Flegr, que tenia toxoplasmosis, va començar a provar-se a si mateix. El fet de saber que tenia aquesta toxina li va fer pensar que, per exemple, si els gats perdien la por, per què no la podia perdre ell? I efectivament, es va adonar que s'enfrontava a la vida d'una forma més temerària que fins llavors.
En els següents 15 anys, utilitzant l'experimentació i l'anàlisi de dades de la salut pública, Flegr va descobrir una sèrie de paral·lelismes interessants entre la toxoplasmosis i el comportament humà. Una persona infectada compta amb més del doble de probabilitats de patir un accident de cotxe, que Flegr atribueix la tinença del paràsit per la manca de consciència del risc real amb la consegüent reducció del temps de reacció), i augmenta el risc de desenvolupar esquizofrènia. Altres científics han demostrat la connexió entre toxo i el risc de suïcidi.
És un mistreri com la toxoplasmosis pot causar aquests canvis. L'any 2009, científics en el Regne Unit van descobrir que toxo té dos gens que fabriquen L-DOPA, la molècula precursora de la dopamina. Els nivells elevats d'aquesta substància estan associats a l'esquizofrènia. Antonion Barregan, investigador del Centre de Medicina per Malalties Infeccioses de l'Institut Karolinska a Suècia, juntament amb el seu equip, van examinar la toxoplasmosis en la sang dels ratolins i van trobar el paràsit viu en un lloc sorprenent: a l'interior de les cèl·lules immunes dissenyades per matar-lo, un tipus de glòbul blanc anomenat "cèl·lula dendrítica". "Els guardians del sistema immune". El paràsit utilitza les cèl·lules del sistema immunològic per moure's com si fossin cavalls de Troia a través del cos fins arribar al cervell de l'amfitrió.
Posteriorment van trobar un neurotransmissor anomenat GABA. "No tenia cap sentit", va dir Barregan. "GABA actua en el cervell. Què està fent en el sistema immunològic?" Però allí estava. Barregan veia alguna cosa que ningú no havia vist abans. Toxo semblava induir la producció de GABA a l'interior de les cèl·lules dendrítiques, que exciten els receptors de GABA en l'exterior de les cèl·lules dendrítiques mateixes. Ara, aquí està la part interessant: Les alteracions en el GABA s'observen amb freqüència en molts trastorns psiquiàtrics, com l'esquizofrènia. I elevació dels nivells de GABA estan associades a una disminució de la por i l'ansietat".
Segons adverteix Flegr, "Segueixo pensant que la molècula més important és la dopamina", va dir. "Però el descobriment d'aquest mecanisme GABA obre moltes portes."
Xè (National Geographic)
Potser també t'interessa: Els gats del carrer 
Les Zoonosis

dijous, 19 de febrer de 2015

Reserves de la biosfera

Les reserves de biosfera són les zones concretes que, per la seva biodiversitat, han estat establertes per cada país i reconegudes per la UNESCO dintre del programa “L'Home i la Biosfera” (MAB) per promoure el desenvolupament sostenible, i la seva conservació, basat en els esforços de la comunitat local i de la ciència.
La Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera del Programa MAB és una plataforma dinàmica i interactiva dels llocs d'excel·lència. Promou la integració harmoniosa de les persones i la natura per al desenvolupament sostenible a través d'un diàleg participatiu, de l'intercanvi de coneixements, la reducció de la pobresa i millores del benestar humà, el respecte dels valors culturals i la capacitat de la societat per fer front als canvis d'una manera totalment ecològica.
En conseqüència, la Xarxa Mundial és un dels principals instruments internacionals per desenvolupar i implementar un enfocament de desenvolupament sostenible en una àmplia gamma de contextos.
Els espais que tracten de conciliar la conservació de la diversitat biològica, cultural i el desenvolupament econòmic i social a través de les relacions entre les persones i la natura són ideals per provar i demostrar les innovacions mitjançant un desenvolupament sostenible des d'escales locals a internacionals. 

Les reserves de biosfera són per tant globalment considerades com:
- els llocs d'excel·lència on s'estudien noves i òptimes pràctiques per gestionar la naturalesa, i les activitats humanes estan provades i demostrades.
- eines per ajudar els països a aplicar els resultats de la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible i, en particular, el Conveni sobre la Diversitat Biològica i el seu enfocament d'ecosistemes.
- llocs d'aprenentatge per al Decenni de les Nacions Unides sobre l'Educació per al Desenvolupament Sostenible. 

Després de la seva designació, les Reserves de Biosfera queden sota la jurisdicció sobirana de cada país, però comparteixen les seves experiències i idees a nivell internacional dins de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera.

A Catalunya tenim establertes dues reserves de biosfera:

- El Massís del Monseny (des de 1978)
- Les Terres de l'Ebre (des de 2013)

Actualment, en tot el món hi ha establertes unes 650 zones, repartides entre uns 120 països diferents.

dilluns, 16 de febrer de 2015

Reserves Marines a Catalunya


El 95 % de les poblacions de peixos comercials del Mediterrani es troben sobreexplotades i en perill. La pressió pesquera es concentra en només una petita proporció de totes les especies de peixos que podem trobar en els nostres mar. D’altra banda moltes de les tècniques pesqueres que es fan servir són poc selectives i interaccionen amb qualsevol espècie de forma directa (captura incidental i/o destrucció de l’hàbitat) o indirecta (competència pel recurs, degradació hàbitat i contaminació del medi).

Reserves marines
Les reserves marines (RMs) no només atallen el problema de la sobrepesca (encara que una de les principals raons per a la creació de RMs és preservar els bancs de peixos. Són considerades cada vegada més com una eina global essencial per a protegir l'entorn marí de problemes com la contaminació) provocada principalment per l'abocament de deixalles.

Reserves marines a catalunya:
Catalunya ha fet un pas més en la línia de creació de parcs marítims endegada a la dècada dels vuitanta amb la protecció de les illes Medes, i continuada posteriorment amb la zona vedada de cap Negre i el parc natural de Cap de Creus. Amb aquestes actuacions es pretén preservar per al futur aquelles zones i aquells indrets de la Catalunya marítima que, per la extraordinària bellesa i riquesa ecològica, han de ser considerats, més que mai, patrimoni de tots.
Aquestes zones, promogudes des de l’any 1980, demostren el seu èxit a l’hora d’augmentar l’abundància i la mida dels peixos i el nombre de captures. A Catalunya, només hi ha una Reserva Marina d’Interés Pesquer, la Masia Blanca, a més de les reserves marines del Cap de Creus, de les Illes Medes i de Ses Negres.

- Reserva marina de les Illes Medes:
La varietat d'ambients i l'extraordinària biodiversitat de les aigües que envolten aquest petit arxipèlag, situat a una milla escassa del poble de L'Estartit, al bell mig de la Costa Brava, constitueixen un indret únic i un dels més emblemàtics de la Mediterrània.
La part emergida d'aquesta Àrea Protegida és un arxipèlag format per set illots: el Medellot, l'illa de la Meda Gran, la Meda Petita, les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit iel Carall Bernat.
Des de sempre, han estat un punt d'interès per l'home, tal com ens revelen les restes de naufragis trobats a les seves aigües. Els pirates les utilitzaven com a base per les seves incursions a la costa i han sigut objecte d'importància militar i estratègica des de l'Edat Mitjana fins a finals del S.XIX. Van ser habitades fins el 1934.
La protecció de les illes s'inicià al 1983 amb una Ordre de la Generalitat de Catalunya. El 1985 una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada i el 1990, la Llei 19/1990 va convertir-se en el marc jurídic de la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les Illes Medes i del tros de costa del Montgrí, entre la Roca del Molinet i Punta Salines.

- Reserva marina de Masía Blanca:
El desembre de 2000 es publicà l'Ordre que regula la creació de la reserva Marina de Masia Blanca enfront del Vendrell (Baix Penedès), zona popularment coneguda com a Roquissar del Vendrell.
La qualificació de reserva marina d'aquest espai marítim permet protegir els diferents i importants ecosistemes d'aquest indret tan específic del nostre litoral.
El mes de gener de 1995, atenent la inquietud popular de protecció de l'espai marítim situat en aigües somes enfront de la vila del Vendrell, pròxim a la platja de Coma-ruga i conegut com el Roquissar del Vendrell, es van iniciar els primers estudis tendents a avaluar si la riquesa ecològica justificava l'inici del procés necessari per arribar a definir l'espai com a reserva marina.
Després de gairebé cinc anys de procés negociador entre els diferents col·lectius i administracions interessats en tirar endavant el projecte (Confraria de Pescadors de Calafell, Ajuntament del Vendrell, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación) s'ha publicat l'Ordre de creació de la reserva marina del Vendrell.
L'Ordre defineix dues zones de protecció ben diferenciades, una de reserva marina parcial on resta prohibida tota classe de pesca marítima i d'extracció de fauna i flora, i una zona d'amortiment on s'autoritza la pesca marítima professional amb ormeigs tradicionals. La immersió amb equips autònoms en ambdues zones quedarà autoritzada amb la corresponent llicència i amb certes restriccions que es detallen a l'Ordre. Estan prohibides, entre d'altres, les immersions nocturnes, la utilització d'equips de propulsió submarins i la tinença d'estris assimilables als pesquers.
La zona anomenada de reserva marina parcial abasta una superfície de 43 ha, que és la compresa per una circumferència de 0,2 milles nàutiques de radi comptat a partir del punt d'origen amb la latitud 41º 10' 27" N i longitud 1º 30' 40,2" E. La franja de 0,6 milles que l'envolta, zona d'amortiment, abasta 277,9 ha.

- Reserva marina de Ses Negres:

La Reserva Marina de Ses Negres, situada a Begur, just en el centre de la Costa Brava, s'estén al llarg de 1.300 metres de litoral, entre les cales de Sa Riera i Aiguafreda.
Presenta una superfície total de 80 ha, la qual inclou els penya-segats que envolten les muntanyes de Begur.
Boies i balises delimiten l'espai protegit i assenyalen també un canal de navegació de velocitat limitada. En les zones de bany i apnea, activitats respectuoses i compatibles amb la preservació del mitjà, els visitants poden gaudir i constatar la recuperació de la vida marina, sis anys després de declarar-se la Reserva.

SUBMON és una plataforma de serveis ambientals marins que realitza projectes en l’àmbit de la conservació, estudi i divulgació del medi marí. L’associació està integrada per un equip multidisciplinar d'especialistes i professionals del sector ambiental marí, format per veterinaris, biòlegs, enginyers, submarinistes i educadors amb una experiència d’entre 10 i 20 anys treballant al medi marí, a nivell nacional i internacional, centrat en oferir i desenvolupar un servei integral en l'elaboració de projectes relacionats amb la conservació i la gestió del medi marí. Derivat dels seus principis estatutaris, la sensibilització i educació ambiental és un dels pilars bàsics de l’entitat.

Acciónatura té com a missió la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat mitjançant la protecció, millora i restauració dels ecosistemes naturals, i la sensibilització i implicació de la societat. Treballant sobre els més diversos ecosistemes (boscos, estepes, zones humides, etc), ha desenvolupat l’àmbit de les àrees marines sobre tot mitjançant un projecte d’esculls artificials al Garraf. En aquest sentit, ha executat, en nom de la Generalitat de Catalunya, un procés participatiu per la gestió de l’espai Xarxa Natura 2000 “Costes del Garraf, ha volgut promoure la recuperació de la biodiversitat marina del Garraf mitjançant la instal·lació de 24 esculls artificials que imiten fons rocosos naturals existents a la zona.