dilluns, 18 de maig de 2015

Fruita en la dieta canina

A la gran majoria de les persones ens agrada la fruita, i sabem que són llaminadures naturals i molt saludables per a nosaltres... i per al nostre amic. Ja que si li oferim fruita de la manera indicada, portarà beneficis a la seva salut.
Abans que res, consultem al nostre veterinari i comencem amb porcions molt petites, per observar si podria tenir alguna reacció al·lèrgica.
Netegem sempre cada peça de fruita, i en cas que el nostre amic no vulgui menjar la peça sencera podem trinxar-la i barrejar-la amb les seves croquetes de pinso.

Important: Assegurem-nos que no es mengi les llavors.



Poma: Font de potassi, fibra, vitamina C. Vigilem que no es mengin la llavor ja que conté arsènic (molt nociu per a la salut).

Plàtan: Font de potassi i carbohidrats

Móra: Font d'antioxidants, fibra, magnesi, folat, omega-3, vitamina C, K, A i E

Nabiu: Vitamina C, fibra, magnesi, ajuda en les infeccions de les vies urinàries.
Nabiu blau: Font d'antioxidants, zinc, ferro, vitamina C, I, A, complex B

Meló: Vitamina A, Complex B, Vitamina C, fibra, beta carotè, potassi, magnesi, tiamina i àcid fòlic (però amb moderació, ja que conté molt de sucre, poc recomanable en excés)

Kiwi: Fibra, potassi, vitamina C

Taronja: Fibra, potassi, calci, àcid fòlic, ferro, vitamina A, C, B1 i B6.

Pera: Fibra, àcid fòlic, fòsfor, potasi, vitamina A, C, E, B1 i B2

Carabassa: Fibra, beta-carotè, zinc, Ferro, potassi, vitamina A

Gerd: Fibra, antioxidants, potassi, magnesi, Ferro, vitamina C, K i complex B

Maduixa: Fibra, potassi, magnesi, àcid fòlic, omega-3, vitamina C, K, B1 i B6

Síndria: Vitamina C, A, potassi, magnesi i aigua

I si li agrada menjar fruita, provem amb altres com préssecs, prunes, i albercocs

Pensem que també hi ha fruita tòxica, com el raïm (i les panses), l'avocat (en gran quantitats), i la majoria de fruits secs com les nous (que contenen massa fòsfor). És recomanable que els donem la fruita a bocinets petits, i sobretot vigilem que NO ES MENGIN LES LLAVORS.
Potser també t'interessa: La nutrició animal

dijous, 7 de maig de 2015

nova reforma del Codi Penal sobre Protecció Animal

Informació de Iurisanimal Associació d'Advocats per a la Defensa Animal sobre les novetats en matèria de protecció animal de la nova reforma del Codi Penal.
Tots els casos de maltractament o abandó d'animals que es produeixin a partir de l'1 de juliol de 2015 passen a regir-se pel que es disposa en la nova legislació penal.

A) Les novetats que s'han inclòs són les següents:
-El maltractament d'un animal que li causi la mort o lesions greus.
-El maltractament cruel, independentment que hi hagi o no mort o lesions.
-L'explotació sexual d'animals.
-L'abandó d'un animal.

B) Seran objecte de protecció les següents víctimes:
-Un animal domèstic o mans.
-Un animal que habitualment està domesticat.
-Un animal que temporalment o permanent viu en control humà.
-Qualsevol animal que no visqui en estat salvatge.

C) Es prioritza la persecució dels casos de maltractament per la via administrativa eliminant les faltes que es contemplaven en els articles 630 i 631.1 del Codi Penal, tret que es causin danys greus, que s'enjudiciaran com a delicte. A nivell pràctic la multa imposada en les sancions administratives és major que en els judicis de faltes.

D) Es manté la falta de l'art. 631.2 del Codi Penal relatiu a l'abandó d'animals, com a tipus atenuat de l'art. 337bis.

E) Concorreran com a agreujants dels delictes previstos en els articles 337 i 337bis els següents fets:
-Utilització d'armes, instruments, objectes, mitjans, mètodes o formes perilloses per a la vida de l'animal.
-s'hagués intervingut acarnissament.
-S'hagués causat a l'animal la pèrdua o la inutilitat d'un sentit, òrgan o membre principal.
-Els fets s'haguessin executat en presència d'un menor d'edat.

E) També es passa a castigar aquells que maltractessin als animals domèstics o altres en espectacles no autoritzats legalment (un exemple d'això són les baralles de gossos o de galls).

F) Les penes, en cas de cometre els fets anteriorment esmentats, seran de 3 mesos i 1 dia a 1 any de presó i inhabilitació especial d'1 any i 1 dia a 3 anys per a l'exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals, si bé per al cas que es produeixi la mort de l'animal serà de 6 a 18 mesos de presó i inhabilitació especial de 2 a 4 anys per a l'exercici de professió, ofici o comerç.

dilluns, 4 de maig de 2015

Les Zoonosis (2a part)

Bacteris. Són microorganismes formats per una cèl·lula, els quals poden sobreviure en ambients molt diversos i que constitueixen una de les formes de vida més antigues. No totes són nocives, però algunes que transmeten els animals generen malalties en l'ésser humà:
  • Leptospirosis o malaltia de Weil. Produïda per bacteris de la família Leptospira, infecta a gran varietat d'espècies, però en són més sensibles gossos, porcs, vaques, rates i ratolins. Es dissemina mitjançant l'orina, la qual contamina aigua, aliments i vegetació, i és més comuna en els qui tenen contacte amb aquest tipus de deixalles. En la majoria dels casos genera símptomes que assemblen grip moderada (mal de cap i cos, febre, esgarrifances) i pot controlar-se amb antibiòtics; no obstant això, en 10% dels afectats es registra dany en fetge, ronyó, ulls o mucoses (teixit que cobreix l'interior de nas i gola), a més d'infecció en meninges, per la qual cosa requereix hospitalització.
  • Febre Q. Zoonosis de distribució mundial causada pel bacteri Coxiella burnetii; en el seu estat inicial es manifesta amb elevació de la temperatura, pneumònia i hepatitis (inflamació del fetge); si no rep tractament pot generar danys en les vàlvules del cor. Afecta a ovelles, cabres, vaques, gats, gossos, ocells, rates, ratolins, conills i guineus principalment, i els humans l'adquireixen en inhalar gotetes contaminades expulsades pels animals infectats. El tractament es basa en antibiòtics.
  • Malaltia per esgarrapada de gat. S'estima que la meitat dels felins domèstics porten en les seves ungles l'agent causant, el bacteri Bordetella. Causa inflamació dels ganglis limfàtics (teixits de defensa contra infeccions en forma de sacs) localitzats en aixelles o coll, durant 1 o 2 mesos, juntament amb malestar general, falta de gana, mal de cap i febre. Es combat amb antibiòtics.
  • Salmonelosis. Causada pels bacteris Salmonella, es manifesta amb diarrea, febre, mal de cap, malestar abdominal i vòmit. Normalment es contreu en consumir aliments contaminats, però també se sap que el contacte amb animals exòtics, com ara peixos d'aquari, amfibis i rèptils ha donat origen a més d'un cas greu en nens petits (els microorganismes arriben a infectar la sang i generar meningitis). El tractament exigeix l'ús de penicil·lines i dieta rica en fruites, verdures i aigua.
  • Psitacosis. L'agent causant és el bacteri Chlamydia psittaci, que es transmet de l'excrement de les aus als humans; genera febre, feblesa, mal de cap, vòmit, tos seca, dificultat respiratòria i, el més greu, la possibilitat d'avortament en dones embarassades. És comú quan s'entra en contacte amb aus exòtiques que es venen al mercat negre. Es combat eficaçment amb antibiòtics.
  • Pasteurella multocida. Aquest bacteri i altres similars són responsables de problemes respiratoris que poden complicar-se quan els microorganismes envaeixen la sang (septicèmia), ja que generen hemorràgies internes. Es troba àmpliament distribuïda en la boca i gola de multitud d'animals.
  • Pesta. Temuda en l'antiguitat, aquesta malaltia ha estat gairebé eradicada de les regions en què habita l'ésser humà gràcies a mesures sanitàries; no obstant això, el microorganisme que l'ocasiona (Yersinia pestis) pot ser contreta per la picada de puces allotjades en rates i esquirols infectats que viuen en regions boscoses. Després de causar breu inflor en els ganglis limfàtics de les aixelles, infecta sang i pulmons, provocant petites hemorràgies per tot el cos. La teràpia obliga a l'administració de penicil·lina i aïllament del pacient.
  • Micobacteries. El microorganismes Mycobacterium marinum, relativament freqüent en peixos, pot ser contagiat a l'ésser humà després de realitzar la neteja d'un aquari o quan alguna ferida entra en contacte amb aigua contaminada. La malaltia ocasiona infeccions, úlceres en la pell i petites butllofes fosques que arriben a rebentar-se. Els peixos presenten un quadre similar i pot ser necessari el seu sacrifici. El metge prescriu antibiòtics i recomana adequada neteja de la regió.
  • Rhodococcus equi. Aquest bacteri és responsable de pneumònia en poltres amb menys de sis mesos d'edat, i ocasionalment ataca a gats, gossos, porcs i rosegadors. S'ha descobert que també arriba a afectar a éssers humans amb sistema immunològic afeblit, com els que pateixen la infecció del virus de la immunodeficiència humana (VIH). A més, genera problemes respiratoris i en casos complicats ocasiona abscessos (acumulació de pus) en cervell, fetge, pulmons, pròstata i ronyons, així com meningitis.
  • Tos canina. És causada per Bordetella bronchiseptica, bacteri que arriba a formar part de la flora bucal dels gossos i que pot generar malalties respiratòries quan augmenta la seva població. És estrany trobar-la en l'ésser humà, però podria arribar a afectar a persones amb sistema de defensa deteriorat.
Fongs. Pertanyen al regne vegetal i necessiten infestar a altres organismes per obtenir aliment; hi ha una gran diversitat, però només una petita quantitat és capaç d'ocasionar dany a l'ésser humà. Generen malalties com:
  • Tinyes. Els fongs Microsporum produeixen infeccions en la pell de gossos, gats, cavalls o altres espècies animals, i poden ser transmeses a l'home per contacte directe. La lesió més característica és una àrea circular i sense pèl, normalment amb la vora enrogida perquè és aquí on està el fong. No es tracta d'una malaltia greu, però sí bastant molesta i de lenta curació, que ha de ser atesa per un dermatòleg, mitjançant antimicòtics.
  • Esporotricosis. Infecció de la pell que es manifesta a través de petita protuberància, vermellosa i indolora que es converteix en úlcera i que pot propagar-se a altres regions. És causada pel fong Sporothrix schenckii, que es troba en la vegetació i que pot ser disseminat pel gat.
Ara bé, a més de totes les malalties descrites, s'ha d'esmentar que una gran varietat d'animals poden desencadenar reaccions al·lèrgiques en l'ésser humà i empitjorar l'estat de dolències com ara l'asma. Això es deu al fet que algunes de les partícules dipositades en el pèl de gats, gossos, rosegadors i cavalls, el plomatge d'algunes aus o les escates dels rèptils són reconegudes erròniament com a perilloses pel sistema de defenses de l'ésser humà, de manera que estimulen una reacció de defensa exagerada.

És comú llavors que es presentin urticaria (sorgiment de granits en la pell), enrogiment cutani, ulls plorosos, degoteig i obstrucció nasal, esternuts, mareig, nàusees, dificultat respiratòria i mal de cap. Tots aquests símptomes poden ser controlats amb medicaments (antihistamínics) i en evitar la substància que desencadena l'al·lèrgia (alergens).

Prevenció
Moltes de les zoonosis poden evitar-se quan se segueixen mesures adequades en la convivència amb animals, entre les quals:
Sotmetre l'animal a una revisió periòdica al veterinari.
Un programa de control parasitari correcte, la immunització adequada i tun ractament oportú de malalties prevé pràcticament tots els patiments infecciosos.
Utilitzar guants en netejar les àrees i casa assignades a l'animal, o en recollir i eliminar les seves excretes i orina. Després, rentar-se amb aigua i sabó les mans o altres zones que hagin entrat en contacte.
Ensenyar als nens que no han d'apropar-se a la cara de l'animal ni jugar bruscament amb ell, ja que pot tenir l'impuls de defensar-se.
Recollir sempre les excretes en llocs públics.
Rentar-se les mans amb aigua tèbia i sabó després de jugar o cuidar animals, especialment abans de menjar.
Les persones amb sistema de defenses afeblit no han d'anar a llocs on hi hagi animals.
Tota dona embarassada ha de reportar al seu metge la presència d'animals a casa, sobretot gats, per acordar mesures d'higiene i prevenció.
En sortir al bosc, platja o selva, s'ha de tractar amb respecte tots els animals salvatges, i no jugar amb ells, ni reptar-los, ni molestar-los.
Si es practica senderisme, controlem que el lloc a visitar és segur, i busquem les clíniques properes on podríem rebre atenció mèdica.
Finalment, cal destacar que les malalties infeccioses més freqüents que poguessin afectar a gossos o gats no es contagien a les persones. Per tant: parvovirosis, borm i coronavirosis (en gossos), així com peritonitis infecciosa o panleucopenia (en gats), no són perilloses per a l'ésser humà. I totes aquestes malalties, a més, es poden prevenir mitjançant la vacunació dels animals.