Protegim el nostre amic de possibles lesions durant un atac
1. Allunyem tots els objectes amb què es pugui copejar durant les convulsions, i busquem objectes tous contra els quals es pugui copejar sense fer-se mal.
1. Allunyem tots els objectes amb què es pugui copejar durant les convulsions, i busquem objectes tous contra els quals es pugui copejar sense fer-se mal.
2. No el toquem mentre convulsiona. Ell no té consciència de les seves accions i podria mossegar o esgarrapar fàcilment si algú s'hi apropa. L'única excepció és si el gat està en perill de caure, evidentment. Que podem allunyar-lo del perill embolcallant-lo amb una tovallola.
3. Eliminem qualsevol estimulació exterior. Millor fosc i en silenci. Fem que tothom surti de l'habitació. És normal patir i fins i tot plorar quan veiem el nostre amic patint un atac, però això no l'ajuda, tranquil·litzem-nos.
Apaguem la televisió o la ràdio.
Apaguem els llums.
Tanquem les cortines.
No caiguem en la temptació de parlar-li per tranquil·litzar-lo (sense voler, és una altra forma d'estimular-lo i és probable que li fem més mal que bé).
Apaguem la televisió o la ràdio.
Apaguem els llums.
Tanquem les cortines.
No caiguem en la temptació de parlar-li per tranquil·litzar-lo (sense voler, és una altra forma d'estimular-lo i és probable que li fem més mal que bé).
4. Si està en risc de caure, (per exemple, si té un atac mentre està dalt d'una finestra, balcó, taula...) usem un edredó, manta o una tovallola gran i gruixuda per cobrir-lo i després agafar-lo i protegir-nos de mossegades i esgarrapades accidentals).
Portem-lo a un lloc segur mantenint-lo embolicat amb la tovallola: un lloc obert i pla, i deixem-lo amb molta cura. Assegurem-nos que el seu cap estigui descobert perquè pugui respirar i després allunyem-nos una mica.
Si aquest és el primer atac del nostre amic, haurem de revisar-lo i fer-li unes anàlisis de sang per investigar les causes subjacents.
Fem canvis en l'estil de vida del nostre amic felí
1. Plantegem-nos mantenir el nostre amic sempre dins de casa. Un gat amb epilèpsia que grimpa pels arbres o patrulla per fora és molt vulnerable als atacs en moments inoportuns (si perd el coneixement i cau d'una branca elevada, o en una zona perillosa, com al mig del carrer).
2. Donem-li a partir d'ara una dieta sense gluten si creiem que això l'ajudarà. Realment no hi ha cap evidència científica, però hi ha gats que han deixat de patir atacs quan se'ls ha canviat a una dieta sense gluten. Una teoria és que els anticossos antigluten actuen directament en el cervell i són bastant tòxics (contra els desencadenants dels atacs). Com que els gats són carnívors, potser no estan del tot preparats per tenir el blat en la seva dieta i, per tant, no tindrien anticossos contra el gluten. De totes maneres, tampoc no li farà cap mal canviar-li a una dieta completa i balancejada sense gluten, baixa en carbohidrats i alta en proteïnes.
3. Hauríem de programar cites amb el nostre Centre Veterinari cada tres mesos. Si el nostre amic experimenta atacs i li recepten medicaments, hem de considerar avaluacions veterinàries més freqüents que les d'un gat saludable. Especialment, és important que es realitzin exàmens de sang per assegurar-se que el fetge suporta bé el medicament.
Potser també t'interessa: L'estrès en gats
Xè
