el mareig del gos al cotxe

El mareig en gossos que viatgen amb cotxe és molt habitual, especialment quan són cadells. De fet es calcula que aproximadament 1 de cada 5 gossos es mareja cada cop que puja al cotxe. Primer cal entendre que la causa no és la mateixa en tots els casos. En cadells, com en nens, generalment es deu al fet que el centre de control de l'equilibri encara no està totalment desenvolupat. Per això, molts cadells que es maregen deixen de fer-ho segons creixen. En altres casos pot ser conseqüència de l'estrès que li produeix, es posa molt nerviós i en conseqüència es mareja (associa el viatge en cotxe a alguna cosa negativa (per exemple anar al veterinari) o si de petit es marejava i associa el cotxe a sentir-se malament).

Signes de mareig en gossos:

- Nàusees, arcades
- Salivació
- Inquietud, ansietat
- Tremolors
- Inactivitat
- Gemecs
- Badalls constants
- Defecar/orinar-se damunt

- Vòmits

Mesures perquè el nostre amic no es maregi dins el cotxe:
- Evitem donar-li aliment sòlid les 4 hores prèvies al viatge.
- Evitem que begui grans quantitats d'aigua en les 4 hores prèvies al viatge.
- La temperatura dins del cotxe ha de ser agradable (22ºC)
Si el nostre amic va còmode és menys possible que es maregi. Per norma general, van més a gust asseguts en els seients de darrere amb la subjecció correcta. Dins el maleter es maregen molt més.
Intentem posar-li també la manteta que reconegui com a seva o una joguina que li agradi.
De tant en tant baixem una mica les finestres per igualar la pressió de l'exterior i l'interior del cotxe i renovar l'aire, encara que a fora faci calor.
Fem parades màxim cada 2 hores perquè surti a fer una passejada, oferim-li aigua i que faci les seves necessitats. Quan torni a pujar al cotxe podem donar-li un premi (generalment si és petit no li provocarà  vòmits, però vigilem-ho)

Com acostumem el nostre amic a viatjar amb cotxe:

A poc a poc, fins que no el vegem còmode amb un dels passos no passem al següent. Ens portarà uns dies o unes setmanes completar-lo, segons cada cas:

1 - El primer cop anem amb ell fins al cotxe i que l'olori sense arribar-hi a pujar. Podem oferir-li algun premi.
2 - Pugem al cotxe i sense encendre el motor, romanem una estona dins. Deixem-li explorar i juguem amb ell. Així reforcem l'aspecte positiu d'entrada.
3 - Engeguem el motor. Romanem una estona dins, jugant com abans i tornem a baixar.
4 - Fem un recorregut molt curt (una volta a la zona) i torneu a casa i amb el motor encès, juguem i baixem.
5 - Fem un recorregut d'uns 10 minuts fins a un parc o zona on pugui jugar i divertir-se.
6 - Podem anar fent a poc a poc recorreguts més llargs fins que vegem que viatja amb tranquil·litat.

Pot ser útil que agafem una joguina que li agradi molt i la utilitzem només quan vagi amb cotxe. Si una altra persona ens acompanya pot anar darrere, al costat del gos per distreure'l i calmar-lo. Recordem també que sempre hem de retirar els ambientadors abans de viatjar amb el nostre amic en cotxe. Per un olfacte tan fi pot resultar molt molest i fins i tot induir al mareig.

Medicació per evitar el mareig en gossos
Els tranquilitzants que inhibeixen el vòmit i "calmen" (com Calmivet, Calmosan, etc) són sedants, relaxants musculars, que ens fan percebre com el nostre amic està tranquil, però realment no eviten l'estrès que pugui estar patint, perquè ell és conscient d'on és.

Tinguem en compte que si el nostre amic té ansietat associada al cotxe, si administrem un fàrmac que únicament inhibeix el vòmit no solucionarà el problema. És molt important que apliquem les pautes de desensibilització que hem comentat i ho consultem amb el  Centre veterinari o d'Etologia Canina. Existeixen uns collarets de feromones que poden ser útils en aquest procés però sempre hauran d'anar acompanyats de les pautes de conducta.

Xè

L'autovacuna de la Leishmaniosi

A Catalunya i Espanya la Leishmaniosi Canina és un problema veterinari freqüent. Més del 5% dels gossos infectats desenvolupen una malaltia que pot arribar a ser de caràcter greu, i fins i tot mortal, si no es tracta adequadament. Actualment no hi ha cap tractament preventiu eficaç al 100%.

Però sí UN TRACTAMENT PER PAL·LIAR els efectes de la malaltia:

L'AUTOVACUNA
Consisteix en l'extracció d'una mostra de gangli linfàtic de l'animal, generalment del popliti. La mostra es reserva en un medi de cultiu on multipliquem les leishmànies de l'animal, a partir de les quals s'elabora l'autovacuna. Rasurem i desinfectem la zona externa amb antisèptics convencionals (iode, clorhexidina, etc..). Subjectem adequadament el gangli popliti per procedir a la centesi amb xeringa de 5ml i agulla de 23G de calibre per obtenir el major volum possible. Incloem la mostra obtinguda en un medi de cultiu (s'homogenitza la mostra resultant). Com que la mostra extreta sovint és limitada i molt viscosa, hem d'extreure'n la major quantitat possible i en les condicions més asèptiques possibles.

En el laboratori, s'inocula en un mitjà bifàsic específic per al creixement de Leishmania infantum (a 26ºC) i es manté durant 5-12 dies per incrementar la concentració de paràsits.
Quan el creixement es considera òptim, es procedeix a la inactivació del paràsit.
Una vegada s'inactiven les leishmànies, s'elabora l'autovacuna amb les últimes tècniques de processament antigènic, obtenint un conjunt d'epítops que proporcionen una potenciació de la resposta Th1 específica, és a dir una activació del sistema immune de forma efectiva.
Finalment, obtenim l'autovacuna en dos vials d'1ml cadascun encapsulats en condicions asèptiques, per a la seva inoculació via subcutània el dia de la recepció (dia 0) i a les 2 setmanes (dia 15).
El tractament consisteix en una primera immunització (1 ml o 1 vial), i un de record de la vacuna 15 dies després de la immunització, emprant el segon vial d'1 ml.

Quan utilitzem una autovacuna per al tractament de la Leishmaniosi canina?
o Quan l'animal tingui confirmat el diagnòstic de Leishmaniosi.
o Sempre sota prescripció veterinària.
o Quan després d'un cicle terapèutic amb fàrmacs leishmanicides o leishmaniostàtics l'evolució clínica sigui pobra o desfavorable i requereixi replantejar-se el tractament.
o Quan existeixin malalties concomitants que estiguin impedint una bona resposta del tractament per immunocompromís.
o Quan els tractaments leishmanicides i/o leishmaniostàtics ocasionin intolerància o efectes secundaris (insuficiència hepàtica, insuficiència renal, nefrolitiasis, urolitiasis, etc.).

Què aconseguim amb l'autovacuna?
Potenciar la resposta immunitària del pacient millorant el quadre clínic, reduint la gravetat dels signes clínics de la Leishmaniosi canina i, eventualment, permetent que l'animal torni a tenir qualitat de vida.

Xè