dimarts, 20 de març de 2018

Lesions dermatològiques del gos

Lesions primàries

Relacionades directament amb el procés patològic que les genera, són les lesions més precoces i sovint són de caràcter transitori. La seva localització i identificació és vital en totes les malalties dermatològiques.

Màcula: És una zona de canvi de color de menys d'1 cm de diàmetre, aspecte delimitat i no palpable.



Eritema: envermelliment congestiu de la pell, generalment de caràcter difús, a causa de l’augment del flux sanguini. A diferència de les hemorràgies subcutànies, l’eritema s’aclareix o blanqueja mitjançant pressió amb un portaobjectes (prova de diazocòpia positiva).


Pústula (piodèrmia): Lesió cutània elevada i circumscrita, de paret fina i farcida de material purulent.


Pàpula: Lesió elevada i sòlida de menys d’1 cm de diàmetre.


Vesícula: Elevació circumscrita de la pell de menys d’1cm, sent sovint de pocs mil·límetres, repleta d’un fluid clar.

Habon: Zona cutània definida de mode irregular, edematosa i envermellida, de presentació sobreaguda.

Nòdul: Massa cutània sòlida i delimitada, de més d’1cm de diàmetre, que sovint interessa la dermis.



Tumor: Massa cutània de grans dimensions d’origen inflamatori o neoplàsic.



Lesions secundàries

Alopècia: Pèrdua de pèl total o parcial


Erosió: Lesió que suposa la pèrdua d’epidermis superficial sense afectar la membrana basal.


Hiperpigmentació: Augment de la pigmentació cutània, sovint d’origen postinflamatori o hormonal. 

 
Crosta: Acúmul d’exsudats dessecats, d’origen serós, purulent o hemorràgic.


Comedó: Folícul pilós obturat pel material sebaci detritus cel·lular.


Escama: Acumulació de cèl·lules epidèrmiques de l’estrat corni cutani.


Liquenificació: Engrossiment i enduriment de la pell que sol presentar solcs profunds i marcats.


Úlcera: lesió resultant de la pèrdua de l’espessor complet de d’epidermis.


Collaret epidèrmic: Pèrdua de queratinocits en forma circular, com a conseqüència de la ruptura d’una pústula.


Fissura: Lesió lineal profunda sobre la pell engrossida o crostosa.


Excoriació: Erosió resultat d’autotraumatisme


Cicatriu: Substitució del teixit cutani per teixit fibrós.



dijous, 15 de març de 2018

Patrons inflamatoris en dermatologia canina




Per a realitzar una aproximació al camp de la citologia cutània és útil classificar les mostres en diversos patrons reactius segons la població cel·lular predominant.

Patró supuratiu
La cèl·lula predominant és el neutròfil que constitueix més del 85% de la població cel·lular. És important diferenciar en quin estat es troben els neutròfils:
Neutròfils intactes: conserven l’aspecte característic d’aquesta cèl·lula:
- mida 12-15 Micres o 2-24 cops el diàmetre d’un eritròcit
- Nucli lobulat o parcialment segmentat amb cromatina densa de color púrpura fosca
- citoplasma rosa pàl·lid o blau clar finament granular.
Apareixen en malalties traumàtiques, immunomediades o bacterianes específiques. També en casos d’infecció fúngica o de reacció a cossos estranys.
Neutròfils degenerats o tòxics: Mostren canvis morfològics notables. Un dels més comuns és l’anomenada cariolisis, en què s’aprecia un augment de mida del nucli cel·lular que es tenyeix de color més pàl·lid, acompanyat de vacuolització esponjosa del citoplasma. Aquesta trobada és característica d’una mort cel·lular ràpida quasi sempre produïda per toxines bacterianes.
Picnosis:  consisteix en l’enfosquiment i reducció de la mida del nucli englobat en una matriu cel·lular intacta. Aquest procés sol desembocar en la cariorexis, que consisteix en la fragmentació del nucli picnòtic. Aquests canvis són més lents i s’associen a infeccions menys agressives.

Patró piogranulomatós
En aquest patró la població cel·lular majoritària es troba composta principalment per neutròfils i macròfags.
Són característics de reaccions de cos estranys (on freqüentment apareixen cèl·lules gegants multinucleades):
-          infeccioses per protozous i fúngiques
-          Panniculitis
-          Granulomes per llepada o inflamacions de caràcter crònic

Patró eosinofílic
En aquest cas la mostra conté més d’un 10% d’eosinòfils, juntament amb una altra població mixta de cèl·lules inflamatòries. És característica d’alguns processos com:
-          parasitosis cutànies
-          Granuloma eosinofílic
-          Furunculosis eosinofílica
-          Reaccions d’hipersensibilitat

Patró limfòcitic - plasmacític
És un patró poc freqüent, on trobem una població limfoide i de cèl·lules plasmàtiques; a un 10% del total.
Sol ser indicatiu de cronicitat i tot i que no és patognomònica en ocasions permet orientar el diagnòstic com en el cas de pododermatitis de cèl·lules plasmàtiques o gingivitis linfoplasmocítica.